L’activisme lingüistic, tot i no deixar d’impulsar les campanyes concretes que hom pugui creure necessàries, ha d’enfocar les seves actuacions també cap a: •la teorització de l’evolució sociolingüística i de les possibilitats i efectes de la politica lingüística en la pràctica; • la priorització dels objectius i de les accions; • el disseny intel·ligent de les accions: avaluar-ne tots els efectes, tant negatius com positius; • la crítica (constructiva) de les (no)actuacions governamentals sempre que calgui (paper de ‘consciència crítica’); • la proposta d’objectius precisos assolibles; • la resposta i el debat amb arguments sòlids i internacionalment acceptables; • la recerca empírica rigorosa per tal de fonamentar els arguments i les actuacions; • la promoció de la recerca-acció (experimentació i avaluació).