L'aprofitament energètic del riu Ripoll, que datava de l'època medieval, va assolir les cotes més elevades durant el procés d'industrialització a mitjan segle XIX. Les inversions per ampliar aquest aprofitament i l'accés dels fabricants a l'energia hidràulica mitjançant un sistema d'arrendaments i sotsarrendaments constitueixen aspectes decisius d'aquest procés. Enfront dels usos més tradicionals basats en la mòlta del gra i en la manufactura paperera, la industrialització va primar l'adequació dels molins per servir les necessitats de la indústria cotonera i, de manera preponderant, la llanera. Quan l'explotació energètica dels limitats recursos hidràulics del riu Ripoll va tocar sostre, la industrialització va haver de sostenir-se gairebé exclusivament en el vapor, en aquesta àrea del Vallès. A partir de llavors, l'ús dels molins va quedar pràcticament limitat al ram de l'aigua i a la indústria del cartró.