El petit assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, d'unes 0,3 ha de superfície, està situat en un dels punts més elevats de la serralada litoral catalana, amb un control visual excepcional sobre la circulació pel corredor del Vallès. Per la seva topografia, té també unes condicions defensives excel·lents. Després d'una etapa d'ocupació que remunta com a mínim al segle IV aC, les característiques de la qual romanen gairebé del tot desconegudes, en el decurs del segle III aC s'hi va bastir una muralla que tancava el cim de l'elevació i que presenta trets morfològics que fan pensar en les muralles púniques de caixons. El lloc fou abandonat en la primera meitat del segle II aC, possiblement molt a principi d'aquesta centúria, arran de la repressió de la insurrecció dels pobles ibèrics dels anys 197-195 aC.