Agraeixo a la Societat Catalana de Geografia i als organitzadors de les jornades, l'amable invitació que m'han fet per parlar de la comarca i sobre el nou -o vell- paper que ha de tenir en l'organització territorial de Catalunya. La veritat és que aquesta invitació esdevé per a mi tot un repte, perquè en el si de la Societat Catalana de Geografia (SCG) hi ha moltes persones -com el Dr. Jesús Burgueño i el mateix President de la SCG, el Dr. Josep Oliveras, i molta altra gent- que en poden parlar amb molt més coneixement i aprofundiment de causa que jo, entre altres coses perquè l'organització territorial ha estat un del seus objectes preferents d'estudi. D'acord amb aquest repte, en els vint minuts que se'ns han donat intentaré fixar posició i respondre a les preguntes de l'enunciat. És a dir, si hi ha -o no hi ha- un nou paper per a les comarques o bé si cal qüestionar-les, reforçar-les, reduir-les o ampliar-les. Em sembla oportú començar la intervenció recordant les paraules d'en Robert Casadevall quan deia que potser cal fer l'autòpsia a la vegueria. En el cas de les comarques penso que la situació és pitjor i es podria parlar directament d'inhumació. De fet, la comarca va quedar molt disminuïda en el text de l'Estatut del 2006, que estableix que Catalunya s'organitza territorialment en municipis i vegueries, mentre deixa la comarca en un segon pla. És a dir, com un ens territorial indefinit i sense competències, sobre el qual el legislador ja dirà quelcom en el seu moment.