Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món occidental i, entre aquestes, destaca la mort sobtada, la qual succeeix, la majoria de vegades, fora de l’àmbit sanitari. A Espanya, s’estima que cada dia moren unes 100 persones per aturada cardíaca. El govern reconeix el problema de Salut Pública que representa i declara que cal progressar en una línea de treball de programes de prevenció i que, davant d’una mort sobtada, la RCP i la Desfibril·lació Externa Automatitzada (DEA), així com una actuació seqüencial i coordinada, són imprescindibles per a aconseguir un augment de la supervivència. Aquestes actuacions s’emmarquen dins la “cadena de supervivència”. Una de les línies de treball en molts municipis és la planificació i dotació de DEA suficient als espais públics per poder fer front a una mort sobtada, reduint el temps entre detecció i descàrrega a menys de 5 minuts. Aquesta actuació es basa en l’apoderament de la població en l’ús del DEA i en la seva formació en suport vital bàsic, perquè aquest col·lectiu sigui capaç de decidir i actuar davant la mort sobtada, canviant el seu curs, augmentant les probabilitats de supervivència Objectius: Avaluar els efectes d’una intervenció basada en una formació de dues hores en suport vital bàsic i desfibril·lació en un col·lectiu format per persones iguals o majors de 65 anys. Metodologia: Estudi quasi experimental, efectuat al llarg d’un mes, on s’avaluen i comparen els resultats en coneixements i capacitats auto percebudes en tres moments: abans, després i al cap d’un mes de la formació. Altres variables d’estudi són soci demogràfiques i d’intencionalitat de l’ús del DEA. L'instrument de recollida de dades són 3 qüestionaris auto administrats en els tres moments