Amb el lema “Biblioteques per a la vida: democràcia, diversitat, servei”, el consell i el congrés anual de la International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA) es van reunir a Glasgow del 18 al 24 d'agost de 2002. Enguany se celebra el 75è aniversari de la creació d'aquest organisme a la mateixa Escòcia, a Edimburg, i aquest fet ha marcat algunes de les activitats del congrés: des del logotip i l'himne que s'han creat per a l'ocasió, fins a alguna sessió dedicada a celebrar l'aniversari i la publicació d'un fullet que en resumeix la història i l'estructura actual i d'un número de l'IFLA journal dedicat al tema (vol. 28, núm. 3, 2002). En cloure el congrés s'hi havien registrat unes 4.700 persones entre delegats, acompanyants i expositors, i el nombre de països representats era de 122 —xifres només superades fins ara pel congrés de Boston de l'any passat. La llista provisional de participants incloïa 32 bibliotecaris d'Espanya i 59 de països d'Iberoamèrica. Una vegada més han estat nombroses les ajudes concedides pel British Council i per altres organismes per facilitar l'assistència al congrés tant de bibliotecaris britànics com de bibliotecaris de països en via de desenvolupament; tanmateix, per primera vegada des de 1997 i com a conseqüència del canvi produït en el Govern de Dinamarca, la Danish State Aid Agency (DANIDA) ha cessat el seu suport a diverses de les activitats centrals de l'IFLA i ha deixat de concedir les beques que havia donat en els darrers anys per a congressistes del Tercer Món. En els congressos de l'IFLA mai no es deixa cap espai per a la improvisació —tots i cada un dels seus aspectes estan ben documentats i reglamentats—, i el de Glasgow ha seguit aquesta mateixa pauta tan ordenada i experimentada a què ens té acostumats la institució. Ara bé, com a conseqüència de la decisió de convertir les taules rodones (round tables) en seccions que s'ha dut a la pràctica recentment, s'han començat a aplicar algunes modificacions en l'estructura del congrés, com ara reduir el temps d'algunes de les sessions obertes de les seccions perquè totes puguin disposar d'un espai per a la presentació de ponències. Això ha provocat que el programa estigui cada vegada més ple i que hi hagi molts encavalcaments d'horaris entre seccions que tenen temes d'interès comú. Per evitar aquest darrer problema, a partir del congrés de Berlín de 2003, el temps destinat a les sessions obertes de les seccions i les divisions es reduirà a dues hores —fins ara disposaven de dues hores i mitja— i es promou l'organització de sessions i tallers conjunts. El congrés s'ha celebrat a l'Scottish Exhibition and Conference Centre (SECC), un complex ben equipat que consta d'un gran espai amb sales de reunions i d'exposicions, un auditori ampli i un hotel que acollia algunes de les sessions. Precisament la magnitud de les instal·lacions ha dificultat la mobilitat dels congressistes i també les trobades ocasionals amb col·legues que solen ser tan profitoses.