|
Notes:
|
La pandèmia de la Covid-19 ha alterat la forma de concebre la vida universitària. De la presencialitat i la convivència en els campus s’ha passat a l’adquisició aïllada del coneixement. Aquesta situació ha comportat canvis en l’estructuració de l’aprenentatge. Objectiu: Valorar la capacitat de seguiment de la docència en línia en el Màster d’Ortodòncia de la Universitat de Barcelona, en aquesta època de confinament i les perspectives de futur. Material i Mètodes: Una enquesta a l’alumnat amb 3 preguntes: 1) Disposes de la capacitat logística per a seguir les assignatures en línia? 2) Quina capacitat de treball (hores dedicades) creus que pots tenir durant les sessions de classe programades? 3) La teva situació personal et permet mantenir la mateixa capacitat de concentració i calma per aprofitar el temps que dediques a les assignatures? Conclusions: 1) La xarxa d’internet al nostre país és dèbil quan, en moments com els actuals, se li demana capacitat perquè un volum molt important de persones puguin seguir classes, reunions de treball, etc., en línia. 2) No tots els alumnes disposen de dispositius complementaris, de la possibilitat d’0btenir bibliografia específica, ja que en línia es molt escassa, ni d’un habitacle òptim per l’estudi. 3) Als alumnes se’ls hi fa difícil mantenir la concentració degut a la sobrecàrrega d’hores teòriques en línia, la petició de treballs, presentació de casos i estudiar per l’avaluació. A més en el domicili hi ha més distraccions. 4) Manca el factor humà entre professors i companys. 5) Atesa la no presència, el professorat hauria d’innovar i fer les classes més didàctiques, ja que no és el mateix una classe presencial que en línia. 6) S’haurien d’organitzar millor els horaris de classe i mantenir certa distància entre una i l’altra, per tenir temps de deixar descansar el cervell. 7) El futur és incert, perquè s’haurà de reduir el temps d’assistència clínica per les mesures de prevenció i per la manca de diners de la població. |
