Josep Rosell Casablancas: un saballut de soca-rel

Abstract

Treball de fi de màster en Història del Món. Curs 2017-2018

Director: Josep Pich Mitjana

Josep Rosell (1891-1977) va ser un sabadellenc arrelat a la ciutat que, sense accedir a cap formació reglada coneguda, va aconseguir introduir-se i relacionar-se amb grups emergents dins de la societat civil de Sabadell entre 1920 i 1970. Pioner del periodisme esportiu a la ciutat, va participar en la direcció i l’organització del Centre d’Esports Sabadell i molt especialment del Centre Excursionista Sabadell, del que va ser president. Igualment, després de la guerra va ser membre actiu de la Fundació Bosch i Cardellach. Practicant de l’excursionisme, és l’autor del llibre ‘El Rodal de Sabadell’ i els seus escrits, fets en diversos mitjans i dispersos en diferents arxius, mostren una persona autodidacta que va tenir la capacitat de captar i transmetre com era la ciutat, la rodalia i Catalunya. Va ser un defensor de l’esport amateur, de l’excursionisme, de la terra i el paisatge, del coneixement de Sabadell i la seva història. Tot plegat el portà a exercir una catalanitat profunda, concretada en l’ús prioritari de la llengua catalana. La victòria del franquisme va afectar a la vida d’en Rosell, provocant deu anys de silenci i un canvi en els seus canals de comunicació; els centres d’atenció i les temàtiques del escrits no van canviar. A partir d’un petit fons personal del propi Rosell, s’ha treballat preferentment amb fonts primàries, en els arxius de les entitats citades, aconseguint recollir i ordenar els seus escrits i les cites sobre la seva persona. El present treball és un exercici de micro-història, que té el propòsit de donar a conèixer la biografia d’en Josep Rosell, la seva obra, i com a conseqüència ampliar el coneixement del temps i la societat local on va viure.