L'evolució del llenguatge vulgar a les sèries de producció pròpia catalanes: de Majoria absoluta (2002) a Benvinguts a la família (2018)

Abstract

Treball de fi de grau en Llengües aplicades. Tutor: Joan Costa Carreras

Els insults, renecs i paraules gruixudes formen part de l’inventari lingüístic de qualsevol parlant d’una llengua i s’utilitzen en contextos col·loquials i informals. A la ficció es busca reproduir situacions de la forma més versemblant possible, la qual cosa inclou la llengua, però com n’arriba a ser, de realista? Aquest treball analitza l’ús d’aquest llenguatge vulgar dins el col·loquial mediatitzat català per tal de veure’n l’evolució, així com avalua la valoració i el grau de vulgaritat que li donen els parlants i les obres lexicogràfiques. Per tal d’assolir aquests objectius, es fa un buidatge dels guions de dues sèries catalanes amb 16 anys de diferència pel que fa a dates d’emissió, Majoria absoluta (2002) i Benvinguts a la família (2018), i se’n recullen els vulgarismes, que llavors es consulten en diferents diccionaris per veure les marques que reben. Un cop analitzats els termes recollits, es fa una enquesta amb un exercici pràctic de puntuació per a veure com els valoren els parlants segons l’edat. Els resultats indiquen un augment de l’ús de formes i expressions vulgars a les sèries de producció pròpia en català, tot i que també són més repetitives. Pel que fa al marcatge dels diccionaris, s’observa una certa subjectivitat a l’hora d’utilitzar una marca o altra i molts cops les obres presenten discrepàncies entre elles. En últim lloc, la diferència per generacions pel que fa a la percepció de la vulgaritat dels termes és molt reduïda, la qual cosa denota una certa uniformitat.

Insults, curse words and swear words are part of the linguistic inventory of every speaker of a language and are used in colloquial and informal contexts. Fictional works try to show situations in the most realistic way possible, but how realistic can they truly be? This paper analyzes the use of vulgar language in Catalan mediatized colloquial to see its evolution, as well as the value and gradation of vulgarity given to it by speakers and lexicographic works. To achieve that, the scripts of two Catalan TV series with a release difference of 16 years are studied, Majoria absoluta (2002) and Benvinguts a la família (2018). The vulgarisms are extracted and consulted in different dictionaries to see what labels they are given. Once analyzed, the words are presented in a survey for speakers of different ages to grade them according to their level of vulgarity. The results show a rise in the use of vulgar forms and expressions in Catalan TV series, although in a very repetitive fashion. In the subject of labeling in dictionaries, there’s a slight subjectivity when it comes to using one label or another, which at many times creates a discrepancy between works. Lastly, the difference observed in the judgement of speakers of different generations about the vulgarity of the words studied, it is rather small, which reveals a moderate uniformity.

Los insultos, reniegos y palabrotas forman parte del inventario lingüístico de cualquier hablante de una lengua y se utilizan en contextos coloquiales e informales. En la ficción, se busca reproducir situaciones de la forma más veraz posible, lo que incluye la lengua; pero, ¿cómo de realista puede llegar a ser? Este trabajo analiza el uso de este lenguaje vulgar dentro del coloquial mediatizado catalán para ver su evolución y evaluar la valoración y el grado de vulgaridad que le asignan los hablantes y las obras lexicográficas. Para cumplir con estos objetivos, se examinan los guiones de dos series catalanas de 16 años de diferencia en fechas de emisión, Majoria absoluta (2002) y Benvinguts a la familia (2018), y se recogen los vulgarismos encontrados, que luego se consultan en diferentes diccionarios para ver qué marcaje reciben. Una vez analizadas las palabras escogidas, se hace una encuesta con un ejercicio práctico de puntuación para ver cómo las valoran los hablantes según su edad. Los resultados denotan un aumento del uso de formas y expresiones vulgares en las series de producción propia en catalán, aunque son más repetitivas. Con relación al marcaje de los diccionarios, hay una cierta subjetividad a la hora de escoger una marca u otra y muchas veces las obras están en desacuerdo entre ellas. En último lugar, la diferencia de generaciones en la percepción de la vulgaridad del léxico es muy reducida, lo que demuestra una cierta uniformidad.