El sistema de colors mỹky: diacronia i sincronia Estudi de la neologia d’una llengua indígena: el cas del mỹky

Abstract

Treball de fi de grau en Doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües aplicades

Tutora: Elisabeth Miche

Les maneres en què les llengües codifiquen el món en el lèxic poden ser molt diverses —i molt semblants. Aquest treball estudia dos dominis del lèxic mỹky (llengua aïllada del Mato Grosso, Brasil): per una banda, un en què la variabilitat entre llengües acumula força controvèrsia, el sistema de colors; per l’altra, un molt poc estudiat en llengües indígenes, la neologia. En el primer cas, es descriu el sistema de colors des d’una perspectiva diacrònica i sincrònica i se n’identifiquen les confluències amb les propostes de la bibliografia. En el segon cas, s’estudia un grup de neologismes a partir de diverses eines dissenyades per altres llengües i s’observa l’aplicabilitat de cada una. Tots dos treballs s’han dut a terme en el marc d’una estada a les comunitats mỹky i manoki, parlants de mỹky. En el cas dels colors, s’ha treballat amb els termes recollits amb nou parlants i en les documentacions prèvies, i s’han analitzat a partir dels criteris aplegats dels estudis de referència en aquest camp. En el cas dels neologismes, s’ha treballat amb els termes recollits amb tres parlants en referència a 54 elements introduïts després del contacte amb la societat brasilera. Se n’ha analitzat el mecanisme d’innovació lèxica a partir de les guies de l’Observatori de Neologia (UPF) i la construcció del significat a través de la terminologia cultural proposada per Diki-Kidiri. En el primer treball s’ha documentat un sistema de colors d’un total de sis termes, tres dels quals molt estables des de les primeres documentacions de la llengua. Els altres tres es fan servir de manera més inestable, i donen indicis d’estar assimilant-se a la categorització del portuguès, la llengua de contacte. En el segon treball s’han identificat els mecanismes més comuns en la denominació dels 75 neologismes (la sufixació i l’extensió del significat) i s’ha observat com la forma i la funció dels objectes guien la construcció del significat. Finalment, s’ha plantejat una versió adaptada de les propostes de partida per ajustar-les a les característiques del mỹky.