L'exercici físic com a tractament del trastorn depressiu major en adolescents: una revisió sistemàtica

Abstract

El trastorn depressiu major afecta milions de persones i produeix grans danys a la societat. Per tant, és de gran interès buscar línies alternatives als tractaments 3 referència del TDM. L’exercici físic com a tractament antidepressiu és un tema molt estudiant en l’edat adulta però no tant en l’adolescent. Així doncs, l’objectiu d’aquesta revisió era revisar els efectes de l’exercici físic com a tractament combinat amb els tractaments referència i com a tractament en solitari pel TDM en la població adolescent i comparar-los. Per aquesta revisió sistemàtica es va fer una cerca d’assaigs controlats aleatoritzats a les bases de dades de PubMed, Web Of Science, PsycINFO i Scopus. Els articles van ser inclosos si els participants eren diagnosticats amb TDM i la intervenció era amb exercici físic. Es va avaluar el risc de biaix dels estudis seleccionats amb l’eina (RoB2). Dels 2.221 registres identificats, només 5 van ser elegibles per la seva inclusió a l’estudi. Els participants tenien entre 12 i 19 anys i la majoria eren noies. Els resultats van mostrar millores en la reducció de la gravetat del TDM en els dos tipus de tractament, sense presentar diferències importants entre ells. La majoria d’articles tenien un alt risc de biaix amb una qualitat metodològica baixa, per tant, els resultats s’han d’interpretar amb precaució. En conclusió, el tractament amb exercici físic combinat i en solitari sembla ser efectiu en la reducció del TDM i una estratègia a tenir en compte en els adolescents