Eiximenis i les Sagrades Escriptures

Abstract

En un dels passatges més famosos del comentari a Ezequiel de Gregori el Gran es pot llegir una frase que s'ha convertit gairebé en un aforisme: "divina eloquia cum legente crescunt", és a dir les Sagrades Escriptures creixen amb els seus lectors. Gilbert Dahan (2009, Lire la Bible au Moyen Age: essais d’herméneutique médiévale, p.46), un dels grans experts en la història de l'exègesi bíblica medieval, ha posat en relació aquesta frase amb les teories de la lectura que han formulat Roland Barthes, Umberto Eco o Roger Chartier. Si començo aquest article citant aquesta frase no és pas tant per endinsar-me en els abismes de l'hermenèutica bíblica com per posar en relleu, fent una interpretació gairebé literal de l'aforisme, fins a quin punt, a finals del segle XIV i principis del XV, havia crescut el volum d’obres que s'havien d'usar per fer una lectura de la Bíblia que estigués d'acord amb l'esperit de l'època. La biblioteca d'Eiximenis, que coneixem gràcies a un excel·lent treball de Jacques Monfrin, és un bon punt de partida per comprovar-ho, perquè, a banda de la Bíblia, hi havia també una sèrie d'obres per orientar-ne la lectura i fer possible, en definitiva, tant el creixement dels lectors com dels mateixos textos bíblics