L'economia de béns simbòlics en la transformació capitalista de la societat. El cas de Pere i Josep Segarra, propietaris d'lvars d'Urgell

Autor/a

Capdevila i Capdevila, Joaquim

Fecha de publicación

2011-04-15T10:50:09Z

2011-04-15T10:50:09Z

1998



Resumen

La raó fonamental que ens ha menat a fer aquest estudi és la sorprenent hibridació de materials simbòlics que es troba en les vides, a cavall dels segles XIX i XX, dels propietaris d'Ivars d'Urgell, Pere Segarra, particularment, i Josep Segarra. Efectivament, veiem, sincronitzats en la seva acció, símbols netament de l'antic règim i símbols moderníssims. Símbols que els realcen, que els institueixen, directament, i d'altres -els que deriven dels mecanismes de reproducció social de l'estat liberal- que ho fan de manera indirecta. Alhora que practiquen el ritual del "pa de caritat" per als pobres del poble i passavolants, d'altra banda subscriuen pòlisses d'assegurança de béns immobles, participen directament en les successives fases d'irrigació del terme d'Ivars, o introdueixen adobs i insecticides en la cultura agrària local. Alcaldes i membres de diferents comissions municipals, cedeixen solemnement al poble les suposades relíquies -que ells posseeixen- del seu patró Sant Andreu. En qualsevol cas, la característica bàsica d'una manipulació simbòlica com aquesta seria que, tant si es tracta de símbols antics com moderns, tant si són d'aplicació directa com indirecta, són els propietaris com els Segarra els qui, en el context local, detenen un monopoli ostentós dels actius simbòlics.

Tipo de documento

article
publishedVersion

Lengua

Catalán

Materias y palabras clave

Ivars d'Urgell -- Vida social i costums -- S. XIX-XX; Catalunya -- Vida social i costums -- S. XIX-XX

Publicado por

Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals

Documentos relacionados

Reproducció del document publicat a http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/99685/145607

Estudis d'història agrària, 1998, núm. 12, p. 129-154

Derechos

(c) Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals, 1998

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)