Segle XIX. Esperances i fracassos de la modernitat a l’educació. Situació d’Espanya

Autor/a

Tahull Fort, Joan

Montero, Iolanda

Molina-Luque, Fidel

Data de publicació

2016

Resum

La Modernitat s’inicia al segle XV i cristal·litza al XIX amb unes característiques molt concretes. Aquest període es caracteritza per l’ús de la raó com a element prioritari en l’organització de les diverses institucions socials. També van aparèixer destacats corrents liberals. El procés de modernització tingué moltes dificultats per consolidar-se en les escoles espanyoles al llarg del segle XIX. Aquest article pretén mostrar algunes d'aquestes dificultats: inversions minses, equipaments educatius deficients, alt nombre d'analfabets, consideració social del mestre negativa... La investigació mostra la institució educativa en un context més ampli: històric, social i cultural. Massa vegades s'ha presentat l'escola com una institució aïllada i isolada, separada d'allò que s'esdevé fora de l'aula. També, s'interpretaa partir dels elements socials i culturals més significatius.Aquesta visió ens obrirà a noves perspectives per comprendre l'educació del segle XIX. Unes elits molt rellevants i amplis sectors de la societat valoraven negativament la Modernitat i els corrents liberals; també, aquesta visió la tenien de totes les aportacions modernes i liberals per transformar les escoles.

Tipus de document

article
publishedVersion

Llengua

Castellà

Matèries i paraules clau

Poder; Societat; Racionalitat; Escola

Publicat per

Hipatia Press

Documents relacionats

Reproducció del document publicat a https://doi.org/10.17583/hse.2016.1718

Social and Education History, 2016, vol. 5, núm. 1, p. 26-51

Drets

cc-by (c) Tahull et al., 2016

http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)