Universitat de Lleida
La germania, llenguatge encriptat dels baixos fons de la societat dels segles XVI y XVII en Espanya, apareix reflectida en la literatura espanyola del segle d’or, com es pot veure en obres com Rinconete y Cortadillo (1613) i l’Entremés del rufián viudo llamado Trampagos (1615), de Miguel de Cervantes, o El Buscón (1626) i Jácaras (1648), de Francisco de Quevedo. El que volem fer en aquest treball és comprovar si i com apareixen reflectits aquests termes argòtics en obres lexicogràfiques, considerant varies èpoques en la història de la lexicografia. Per aquest motiu, aquest treball revisa tal presència en els següents diccionaris: el Tesoro de la lengua castellana o española (1613), de Sebastián de Covarrubias, el diccionari mes proper en el temps a les obres citades de Cervantes i Quevedo; el Diccionario de Autoridades (1726-1739), el primer diccionari acadèmic i així mateix pròxim temporalment a aquestes obres; i ja, donant un salt en el temps, hem acudit al Diccionario de Argot ( 1998 ) de Julia Sanmartín, així com a la vint-i-tresena edició del DRAE ( 2014 ) , per tal de comprovar la pervivència o no de tals termes en l'època actual.
Castellà
Lexicografia; Germania; Literatura castellana--1500-1700, Segle d'Or
cc-by-nc-nd
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Treballs de l'estudiantat [3375]
