La Distribució d'haver i ser en ribagorçà : una aproximació

Abstract

En el que segueix vull oferir una aproximació a la distribució sintàctica dels verbs ser i haver en el seu ús com a auxiliars o com a nuclis de les perífrasis d’interpretació existencial (que anomenaré construccions existencials en endavant, denominació que vull fer equivaldre a la també habitual de construccions presentacionals). Assumeixo les afirmacions de Rigau (RIGAU, 1998), en el sentit que la continuïtat de la diversitat lingüística (i també intralingüística, en conseqüència) resulta essencial per a l’assoliment futur d’una millor comprensió de la facultat humana del llenguatge, atès que només mitjançant l’estudi d’aquella variació podrem conèixer què hi ha d’invariant en la gramàtica. La diversitat sintàctica reclama una atenció especial en aquest sentit, atès que compta amb una tradició més aviat dispersa pel que fa a recull i anàlisi de dades dialectals.