Universitat de Lleida
El concepte de gramàtica del final del s. XIX i de ben entrat el s. XX sens dubte l’hem d’emmarcar en la lingüística historicocomparativa que dominà tota l’època vuitcentista europea i propicià el desenvolupament d’una nova ciència: la romanística —i amb ella la catalanística. La lingüística romànica havia d’atènyer el seu punt àlgid de forma paral. lela als treballs més reeixits dels neogramàtics, que com a escola més representativa de la segona meitat del s. XIX ens donaria, després dels seus fundadors germànics —especialment Paul (1880) i Brugmann (1903), entre els més coneguts pels nostres primers lingüistes—, figures tan excelses com el mateix Ferdinand de Saussure (1857-1913), i a casa nostra Antoni M. Alcover (1862-1932) i Pompeu Fabra (1868-1948).
Català
Gramàtica
Institut d'Estudis Catalans, Societat Catalana de Llengua i Literatura
Reproducció del document publicat a http://revistes.iec.cat/index.php/LLiL/article/view/18541.001/44636
Llengua i literatura: revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura, 2005, núm. 16, p. 155-204
cc-by-nc-nd (c) Institut d'Estudis Catalans, Societat Catalana de Llengua i Literatura, 2005
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Documents de recerca [17848]
