Aquest article estudia la temptativa televisiva amb els monòlegs de Capri concretada en Amb l’aigua al coll (1990) de TV3, i ho fa tenint en compte els monòlegs de Joan Capri dels seixanta i setanta editats en disc. S’hi estudien, en primer lloc, les motivacions del programa i el context de la seva gravació. En segon lloc, el caràcter satíric dels monòlegs, la naturalesa d’aquest humor satíric i, relacionat amb això, la funció de censura moral dels monòlegs i els seus motius. En tercer lloc, el caràcter tipificat —d’acord amb un tipisme psicomoral i costumista— amb què és representada la realitat social i malgrat que en els monòlegs televisius augmenten les referències al context social del moment i creix el prisma personalitzador associat al monologuista. I finalment, el format del programa, la comunicació paralingüística que s’hi activa i la configuració narrativa dels monòlegs
Català
Monòleg; Sàtira; Censura; Televisió
Societat Catalana de Comunicació
Reproducció del document publicat a http://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/140979
Comunicació: Revista de Recerca i d’Anàlisi, 2016, vol.31, núm.1, p. 9-26
cc-by-nc-nd, (c) Seres et al., 2016
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Documents de recerca [17848]