Revisió de les propostes de nutrició proteica dels diferents sistemes d’alimentació en vedells d’engreix

Abstract

Actualment, la producció de remugants és considerada una font de contaminació a escala mundial, tant per la seva contribució a la emissió de gasos d’efecte hivernacle com per la eutrofització d’aigua i sòl degut al excés de nitrogen i fòsfor alliberats al medi. La predicció inexacta de les necessitats de proteïna degradable i no degradables pot provocar una sobrealimentació de nitrogen en la dieta i, com a conseqüència, una major excreció de nitrogen. Existeixen diversos sistemes de racionament en vedells per predir aquestes necessitats com l’INRA (Institut national de la recherche agronòmiques), l’NRC (National Research Council), l’AFRC (Agricultural and Food Research Council), entre d’altres. L’objectiu d’aquest treball és realitzar una comparació entre els diversos sistemes de racionament en vedells sobre la forma d’expressió de les necessitats de proteïna i el valor d’aport de proteïna dels aliments. Els sistemes escollits per realitzar aquesta comparació van ser l’NRC i l’INRA. L’NRC és el sistema utilitzat en els Estats Units i l’INRA és el sistema més utilitzat a nivell d’Europa. Existeixen diverses revisions amb diverses modificacions des de les primeres publicacions tant en el NRC com a l’INRA. Una de les modificacions més importants es troba en el nou llibre de l’INRA (2018) i va ser per aquest motiu que es va comparar amb la versió anterior més utilitzada de l’INRA (1989). En el cas de l’NRC es va utilitzar la versió més utilitzada (2000). Es va realitzar una comparació entre els diferents sistemes de racionament sobre les necessitats proteiques de vedells d’engreix mascles de raça frisona en fase de creixement i acabat. Va quedar de manifest que els valors de les necessitats dels diferents sistemes varien entre ells més en fase de creixement que en fase d’acabat. Per altra banda, els aliments destinats al racionament de vedells d’engreix proporcionen uns valors de proteïna a l’animal. Aquests valors proposats són diferents segons el sistema de racionament. Per aquest motiu es va realitzar una simulació sobre el mateix tipus d’animal amb una dieta comercial a base de pinso i palla i amb diferent contingut de proteïna. El que es pretenia era veure com afectaven les diferents valoracions dels aliments al guany de pes diari de l’animal tant en fase de creixement com en fase d’acabat. Els valors obtinguts de guany de pes diari, es van comparar amb valors reals vistos en granja. Els resultats van evidenciar dos possibles causes: per una banda una mala valoració dels aports dels aliments per part de cada sistema, i per altra banda unes necessitats sobrevalorades en el cas de vedells en fase de creixement i infravalorades en el cas de vedells en fase d’acabat. També es va predir l’excreció de nitrogen per part dels animals en el cas anterior tant en fase de creixement com en fase d’acabat. Es va observar una menor excreció de nitrogen en fase de creixement respecte en fase d’acabat. També es va observar una major excreció de nitrogen en el pinso amb més contingut de proteïna respecte al pinso amb menor contingut de proteïna. Aquests resultats comparats amb els guanys de pes diaris qüestionen si realment és necessari augmentar el contingut de proteïna del pinso ja que conseqüentment és més contaminant per el medi ambient.

Actualmente, la producción de rumiantes es considerada una fuente de contaminación a escala mundial, tanto por su contribución a la emisión de gases de efecto invernadero como por la eutrofización de agua y suelo debido al exceso de nitrógeno y fósforo liberados al medio. La predicción inexacta de las necesidades de proteína degradable y no degradables puede provocar una sobrealimentación de nitrógeno en la dieta y, como consecuencia, una mayor excreción de nitrógeno. Existen varios sistemas de racionamiento en terneros para predecir estas necesidades como el INRA (Institut national de la recherche agronómicas), el NRC (National Research Council), el AFRC (Agricultural and Food Research Council), entre otros. El objetivo de este trabajo es realizar una comparación entre los diversos sistemas de racionamiento en terneros sobre la forma de expresión de las necesidades de proteína y el valor de aporte de proteína de los alimentos. Los sistemas elegidos para realizar esta comparación fueron el NRC y el INRA. El NRC es el sistema utilizado en los Estados Unidos y el INRA es el sistema más utilizado a nivel de Europa. Existen varias revisiones con varias modificaciones desde las primeras publicaciones tanto en el NRC como el INRA. Una de las modificaciones más importantes se encuentra en el nuevo libro del INRA (2018) y fue por este motivo que se comparó con la versión anterior más utilizada del INRA (1989). En el caso de la NRC se utilizó la versión más utilizada (2000). Se realizó una comparación entre los diferentes sistemas de racionamiento sobre las necesidades proteicas de terneros de engorde machos de raza frisona en fase de crecimiento y acabado. Quedó de manifiesto que los valores de las necesidades de los diferentes sistemas varían entre ellos más en fase de crecimiento que en fase de acabado. Por otro lado, los alimentos destinados al racionamiento de terneros de engorde proporcionan unos valores de proteína al animal. Estos valores propuestos son diferentes según el sistema de racionamiento. Por este motivo se realizó una simulación sobre el mismo tipo de animal con una dieta comercial a base de pienso y paja y con diferente contenido de proteína. Lo que se pretendía era ver cómo afectaban las diferentes valoraciones de los alimentos a la ganancia de peso diario del animal tanto en fase de crecimiento como en fase de acabado. Los valores obtenidos de ganancia de peso diario, se compararon con valores reales vistos en granja. Los resultados evidenciaron dos posibles causas: por un lado, una mala valoración de los aportes de los alimentos por parte de cada sistema, y por otro lado, unas necesidades sobrevaloradas en el caso de terneros en fase de crecimiento e infravaloradas en el caso de terneros en fase de acabado. También se predijo la excreción de nitrógeno por parte de los animales en el caso anterior tanto en fase de crecimiento como en fase de acabado. Se observó una menor excreción de nitrógeno en fase de crecimiento respecto en fase de acabado. También se observó una mayor excreción de nitrógeno en el pienso con más contenido de proteína respecto al pienso con menor contenido de proteína. Estos resultados comparados con las ganancias de peso diarios cuestionan si realmente es necesario aumentar el contenido de proteína del pienso ya que consecuentemente es más contaminante para el medio ambiente.

Nowadays, the production of ruminants is considered a source of pollution worldwide, both for its contribution to the emission of greenhouse gases and the eutrophication of water and soil due to the excess of nitrogen and phosphorus released into the environment. The inaccurate prediction of the degradable and non-degradable protein needs can cause overfeeding of nitrogen in the diet and, as a consequence, greater nitrogen excretion. There are several systems of rationing in calves to predict these needs such as the INRA (National Institute of agronomic recherche), the NRC (National Research Council), the AFRC (Agricultural and Food Research Council), among others. The objective of this work is to make a comparison between the different systems of rationing in calves on the form of expression of protein needs and the value of protein contribution of food. The systems chosen to make this comparison were the NRC and the INRA. The NRC is the system used in the United States and INRA is the most widely used system in Europe. There are several revisions with several modifications from the first publications in both the NRC and INRA. One of the most important modifications is found in the new book of INRA (2018) and it was for this reason that it was compared with the most used previous version of INRA (1989). In the case of the NRC, the most used version was used (2000). A comparison was made between the different rationing systems on the protein needs of fattening male calves of Holstein breed in growth and finishing phase. It became clear that the values of the needs of the different systems vary among them more in the growth phase than in the finishing phase. On the other hand, foods intended for the rationing of fattening calves provide protein values to the animal. These proposed values are different according to the rationing system. For this reason, a simulation was carried out on the same type of animal with a commercial diet based on feed and straw and with different protein content. What was intended was to see how the different valuations of the food affected the daily weight gain of the animal both in the growth phase and in the finishing phase. The values obtained from daily weight gain were compared with real values seen in the farm. The results evidenced two possible causes: on the one hand, a bad valuation of the contributions of the foods on the part of each system, and on the other hand, needs overrated in the case of calves in phase of growth and undervalued in the case of calves in the finishing phase. The excretion of nitrogen by the animals in the previous case was also predicted both in the growth phase and in the finishing phase. A lower nitrogen excretion was observed in the growth phase compared to the finishing phase. Higher nitrogen excretion was also observed in the feed with more protein content than the feed with the lowest protein content. These results compared with daily weight gains question whether it is really necessary to increase the protein content of the feed since it is consequently more polluting to the environment.