Estudi observacional de les llengües sentides en quatre barris de Barcelona

Abstract

La cosmopolita Barcelona sempre m’ha semblat una font de llengües al voltant de la plaça de Catalunya, del passeig de Gràcia o de l’Arc de Triomf. Però què en sabem, de les llengües que se senten pels barris més interiors? Son les llengües estrangeres un personatge principal en el mapa lingüístic d’uns barris menys turístics? Ho és el castellà? En aquest petit estudi m’he volgut passejar per quatre zones de la ciutat comtal –que engloben parts de diversos barris— per tenir constància de la situació lingüística que es cou entre els carrers, per desfer els prejudicis lingüístics i convertir-los en nombres, percentatges i conjectures. Val a dir, però, que en les següents pàgines mostro una petita part d’aquesta realitat, que no hem d’atribuir-la a la ciutat sencera: no pas “A Barcelona es parla...” sinó “en aquests barris he sentit...”

The cosmopolitan Barcelona has been always, at least for me, a source of languages around the Plaça de Catalunya, the Passeig de Gràcia or the Arc de Triomf. But what do we know about those languages that are heard in the inner neighborhoods? Are foreign languages a main character in the linguistic map of the less touristy neighborhoods? And Castilian? In this little study I wanted to stroll around some streets of the city –including some neighborhoods— to become aware of the linguistic situation into the streets. I want to undo prejudices and convert them in numbers, percentages and conjectures. It must be said that in the next pages I show you a little part of this linguistical reality that we must be consider as “In those neighborhoods I’ve listen…”, not “In Barcelona it’s talked…”