El Vertebral Heart Size (VHS) és un mètode per mesurar la mida del cor caní en radiografies, prenent com a base que existeix una bona correlació entre la mida del cor i la longitud del cos, independentment de la conformació del tòrax. El VHS consisteix a valorar si presenta cardiomegàlia, monitorar la progressió de la cardiomegàlia i la resposta al tractament, realitzant radiografies seriades, i també és un mètode que pot predir un fallo cardíac congestiu. En aquest estudi retrospectiu s'han avaluat 52 radiografies laterals de gossos, amb el propòsit de descriure noves mesures radiogràfiques per poder detectar o descartar cardiomegàlia del ventricle esquerre. En primer lloc, es traça el VHS i posteriorment s'incorporen les tres noves mesures. Aquestes, es basen a determinar la longitud del ventricle esquerre en diferents angles respecte al short axis. La primera forma un angle de 45˚ respecte al short axis (BVI45), la segona forma un angle de 70˚ (MRVI70) i l'última forma un angle de 90˚ (LVI90), que correspon a la part inferior del long axis. La mitja del VHS en les radiografies laterals ha resultat 10,76±0,81v amb un rang de 8,8–12,5v. En el 61,54 % dels gossos, el VHS va ser ≥ 10,5v, que es va suggerir com a límit superior normal per la mida del cor. En el grup A, gossos sense cardiomegàlia, les mitjanes amb desviació estàndard de les noves mesures radiogràfiques han sigut: LVI90 3,60±0,32v, MRVI70 2,52±0,24v i BVI45 1,77±0,28v. Les mitjanes del grup B, gossos amb cardiomegàlia, de les noves mesures radiogràfiques proposades han estat: LVI90 4,03±0,43v, MRVI70 2,92±0,37v i BVI45 2,07±0,29v. Amb la valoració dels resultats, aquestes noves mesures radiogràfiques podrien ser útils per valorar cardiomegàlia del ventricle esquerre, entre elles destaca la mesura BVI45, perquè proporciona una sensibilitat del 78% i una especificitat del 75%.
El Vertebral Heart Size (VHS) es un método para medir el tamaño del corazón canino en radiografías, partiendo de la base que existe una buena correlación entre el tamaño del corazón y la longitud del cuerpo, independientemente de la conformación del tórax. El VHS consiste en valorar si presenta cardiomegalia, monitorizar la progresión de la cardiomegalia y respuesta al tratamiento, realizando radiografías seriadas, y también es un método que puede predecir un fallo cardíaco congestivo. En este estudio retrospectivo se han evaluado 52 radiografías laterales de perros, con el propósito de describir nuevas medidas radiográficas para poder detectar o descartar cardiomegalia del ventrículo izquierdo. En primer lugar, se traza el VHS y posteriormente se incorporan las tres nuevas mediciones. Estas, se basan en determinar la longitud del ventrículo izquierdo en diferentes ángulos respecto al short axis. La primera forma un ángulo de 45˚ respecto al short axis (BVI45), la segunda forma un ángulo de 70˚ (MRVI70) y la última forma un ángulo de 90˚ (LVI90), que corresponde a la parte inferior del long axis. La media del VHS en las radiografías laterales ha resultado 10,76±0,81v con un rango de 8,8–12,5v. En el 61,54 % de los perros, el VHS fue ≥ 10,5v, que se sugirió como el límite superior normal para el tamaño del corazón. En el grupo A, perros sin cardiomegalia, las medias con desviación estándar de las nuevas medidas radiográficas han sido: LVI90 3,60±0,32v, MRVI70 2,52±0,24v y BVI45 1,77±0,28v. Las medias del grupo B, perros con cardiomegalia, de las nuevas medidas radiográficas propuestas han sido: LVI90 4,03±0,43v, MRVI70 2,92±0,37v, BVI45 2,07±0,29v. Con la valoración de los resultados, estas nuevas medidas radiográficas podrían ser útiles para valorar cardiomegalia del ventrículo izquierdo, entre ellas destaca la medida BVI45, porque proporciona una sensibilidad del 78% y una especificidad del 75%.
Vertebral Heart Size (VHS) is a method for measuring canine heart size in radiographs was developed on the basis that there is a good correlation between heart size and body length of the body, regardless of the conformation of the thorax. The VHS consists in assessing whether there is presence or absence of cardiomegaly, monitoring the progression of cardiomegaly and its response to treatment, performing serial radiographs, and it is also a method that can predict congestive heart failure. In this retrospective study, 52 lateral radiographs of dogs have been evaluated with the purpose of describing new radiographic measurements either to detect or rule out left ventricular cardiomegaly. First, VHS is plotted and finally the three new measurements are incorporated. Those are based on determining the length of the left ventricle at different angles in respect of the short axis. The first one forms an angle of 45˚ in respect of the short axis (BVI45), the second one forms an angle of 70˚ (MRVI70) and the last one forms an angle of 90˚ (LVI90), which corresponds to the lower part of the long axis. The mean of VHS on lateral radiographs has been 10.76±0.81v with a range of 8.8-12.5v. In 61.54% of the dogs, the VHS was ≥ 10.5v, which was suggested as the normal upper limit for the size of the heart. In group A, dogs without cardiomegaly whose means with standard deviation of the new radiographic measurements were: LVI90 3.60±0.32v, MRVI70 2.52±0.24v and BVI45 1.77±0.28v. The means of group B, dogs with cardiomegaly, proposed new radiographic measures were: LVI90 4.03±0.43v, MRVI70 2.92±0.37v, BVI45 2.07±0.29v. Having evaluated the results, these new radiographic measurements could be useful for measuring cardiomegaly of the left ventricle, among them BVI45 highlights, because it provides a sensitivity of 78% and a specificity of 75%.
Castellà
Gossos--Malalties--Diagnòstic; Radiologia veterinària; Cardiologia veterinària; Gossos--Sistema cardiovascular--Malalties--Diagnòstic
cc-by-nc-nd
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Treballs de l'estudiantat [3375]