dc.contributor.author
Veny-Mesquida, Joan R.
dc.date.accessioned
2024-12-05T21:53:26Z
dc.date.available
2024-12-05T21:53:26Z
dc.date.issued
2020-03-31T10:43:31Z
dc.date.issued
2020-03-31T10:43:31Z
dc.identifier
https://doi.org/10.2436/20.2500.01.133
dc.identifier
http://hdl.handle.net/10459.1/68395
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10459.1/68395
dc.description.abstract
Als mallorquins ens sobta, quan ens posem en contacte amb parlants catalano-orientals, de sentir mots com or o cor articulats amb un reforç dental, ort, cort. Diversos estudiosos de la dialectologia n’han donat compte (Forteza, Milà, Alcover, Rovira i Virgili, Coromines, Recasens) i jo mateix vaig afegir aquest tret entre els característics del català oriental peninsular oposat al català occidental, que no coneixia aquest fenomen (Veny,1978:15;1991:248); en el capítol d’Elsparlars, dedicat al rossellonès, reproduïa una frase elaborada per Pere Verdaguer (1974: 11), amb acumulació de casos, que illustrava la forta tendència d’aquell dialecte: «L’ort purt és cart i lurt, mes és pas durt».En cap d’aquelles referències no se n’explicava l’origen i, quan es feia, per mi l’explicació no era satisfactòria. Intentaré aquí presentar una nova proposta
dc.publisher
Institut d'Estudis Catalans
dc.relation
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.2436/20.2500.01.133
dc.relation
Estudis Romànics, 2013, núm. 35, p. 391-399
dc.rights
cc-by-nc-nd (c) Institut d'Estudis Catalans, 2013
dc.rights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.rights
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.title
Sobre l'epítesi dental de -R > -RT en català: del cor al *cort
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
