Enric Arderiu Valls (1868-1920): en el centenari de la seva mort

Abstract

Enric Arderiu, polièdric com pocs, fou un home clau en la consolidació del catalanisme lleidatà contemporani. Seguit per la joventut lletraferida i nacionalista ponentina del moment, Arderiu aconseguí bastir un aura indestructible entre el catalanisme nacional al marge de qualsevol atac o tendència. La seva mort fou plorada, a parts iguals, per tots els grups catalanistes del moment a Ponent: republicans com Francesc Macià, amb qui convisqué a Lleida al tombant del segle XIX, o Frederic Godàs, amb qui fundà el Liceu Escolar, així com per carlins com Joan Bergós Dejuan, o els de la Lliga Regionalista, com Romà Sol i Mestre. I això fou així, perquè Arderiu aconseguí l’estima de tot el catalanisme lleidatà. Com a valent promotor de la cultura catalana, s’oposà sempre als abusos del poder central espanyol. Home d’acció, en la seva joventut arriscà la vida i l’estatus socioecòmic per reivindicar o defensar la cultura catalana. La seva mort, a primers del juliol del 1920, ara fa 100 anys, fou sentida com poques i considerada una pèrdua irreparable en el teixit social lleidatà.