Metodologia per al diagnòstic hidrològic i morfosedimentari de cursos fluvials : l'exemple del riu Segre

Abstract

El Règim Natural de Cabals (i.e. RNC) d’un riu, respon al rang complet de variació intra- i interanual del seu règim hidrològic, amb les seves característiques associades a una determinada magnitud, estacionalitat, durada i freqüència dels cabals; aquests elements son crítics per a mantenir la dinàmica fluvial i amb ella la del funcionament de l’ecosistema. Des d’un punt de vista físic les crescudes aporten al sistema fluvial l’energia indispensable per a que es produeixi erosió i transport de sediments a la llera, mantenint activa, d’aquesta manera, la dinàmica morfosedimentària del riu. Tot i així, les crescudes son un dels elements que acostumen a experimentar més modificacions amb la regulació del cabal a través dels embassaments; si la seva energia queda alterada per una disminució sostinguda en la magnitud i la freqüència, el sistema fluvial reacciona amb una reducció de la llera activa i permet a la vegetació perenne colonitzar un espai anteriorment actiu des del punt de vista morfosedimentari. L’alteració del règim de cabals de crescuda és l’element que directament més relació té amb la dinàmica sedimentaria. L’impacte sobre la morfodinàmica és variable però pot arribar a ser important depenent de l’emplaçament i del grau de regulació, així com de la gestió de les descàrregues de cabal des de les preses. En molts casos, una gestió més lligada a la dinàmica del riu aigües avall podria contribuir a minimitzar alguns dels seus efectes. El tram mig del Segre té tres infraestructures que modifiquen el seu RNC i la seva dinàmica morfosedimentària, i.e. l’embassament d’Oliana, l’embassament de Rialb i el canal d’Urgell, que regulen i/o detrauen directament cabals del riu i alteren el transport sòlid. En aquest cas examinem l’impacte de les infraestructures sobre la hidrologia i la morfologia mitjançant tres fases de treball: a) Caracterització hidrològica general, basada en dues etapes, encaminades a la caracterització del règim natural, com a estat de referència i a l'avaluació de l'alteració hidrològica dels cabals màxims, gràcies als índex d’alteració de crescudes. El resultat final ha estat la valoració del règim de crescudes del tram en estudi, a partir d’una metodologia adaptada del treball ‘Índices de Alteración Hidrológica en Ríos’ de Martínez i Fernández (2006) i completada amb el treball de Batalla et al. (2004). b) Anàlisi d’hidrogrames de crescuda, basada en l’estudi de la forma i estacionalitat de diferents hidrogrames representatius registrats a les diferents estacions d’aforament, que permeten analitzar les alteracions produïdes pels embassaments d’Oliana i Rialb. c) Anàlisi de l’evolució morfològica, basada en l’estudi dels canvis morfològics a partir de fotografies aèries de diferents períodes. L’estudi s’inicia l’any 1956, període considerat de referència. A partir d’aquest període s’estudien els canvis en l’extensió i tipologia de les unitats morfològiques en base a l’aparició d’infraestructures de regulació i el corresponent canvi en la freqüència i magnitud de les riuades.