Identitats de gènere transgressores i la seva ‘esdevinença’ en la sèrie de Netflix Sex Education: un enfocament sociolingüístic crític

Abstract

El terme 'identitat' dins de la cultura juvenil ha estat abordat des de múltiples angles dins de la disciplina de les Llengües Aplicades. Aquest treball se centra en un dels factors que influeixen en la identitat: el gènere, més concretament, el sexe, a la sèrie Sex Education de Netflix. Els objectius són determinar si cinc identitats projectades clau, basades en el sexe/gènere, evolucionen al llarg de les tres temporades de la sèrie i, si és així, de quina manera i per què, i estudiar com aquestes identitats de gènere projectades es materialitzen en el llenguatge discursiu. Les dades s'han extret la primera i tercera temporada de la sèrie i s'han classificat d'acord les classificacions de masculinitat i feminitat proporcionades per Helgeson (1994) i Kimmel (2009), tenint en compte també, els termes usats per parlar d'ells ('individual terms of address') que impliquen gènere. Els resultats revelen que la majoria de les identitats del personatge evolucionen en identitats que continuen perpetuant estereotips de gènere amb l'objectiu de vendre més dins de la cultura del consum.

El término ‘identidad’ dentro de la cultura juvenil se ha definido y abordado desde múltiples ángulos dentro de las disciplinas de las lenguas aplicadas. Este trabajo se centra en uno de los factores que influyen en la identidad: el género, más concretamente el sexo, en la serie de Netflix Sex Education. Los objetivos son determinar si cinco identidades clave, proyectadas basadas en el sexo/género, evolucionan a lo largo de las tres temporadas de la serie y, si es así, de qué manera y por qué, y estudiar cómo estas identidades de género se materializan en el lenguaje discursivo. Los datos se tomaron de la primera y la tercera temporada de la serie y se clasificaron según las clasificaciones de masculinidad y feminidad proporcionadas por Helgeson (1994) y Kimmel (2009), además de tener en cuenta fórmulas de tratamiento (individual terms of address) relacionados con el género. Los resultados revelan que la mayoría de las identidades de los personajes evolucionan en otras identidades que siguen reproduciendo identidades de género estereotipadas, a pesar de presentarse como trangresoras, con el objetivo de ser comerciales dentro de la cultura del consumo.

The term ‘identity’ within youth culture has been defined and approached from myriad angles within Applied Languages disciplines. This paper focuses on one of the factors that influence identity: gender, more specifically, sex, in the Netflix series Sex Education. The objectives are to determine whether five sex/gender-based projected identities evolve throughout the three series seasons and, if so, in which way, and why, with the aim to study how these projected gender identities intersect with language in discourse. The data was taken from the first and third seasons of the series and was classified according to the classifications of masculinity and femininity provided by Helgeson (1994) and Kimmel (2009). Additionally, individual terms of address involving gender were also systematically taken into account. Despite being a series presented as transgressive, the findings reveal that most of the character’s identities evolve into a reproduction of the stereotypes of masculine and feminine identities, for selling purposes within the mass consumption culture.