Schönberg i Pahissa: de les avantguardes al dodecafonisme i la intertonalitat

Abstract

El dodecafonisme d’Arnold Schönberg i la intertonalitat de Jaume Pahissa són corrents compositives que sorgeixen de les avantguardes musicals del segle XX, que van voler trencar amb l’estètica artística anterior. Els compositors van fer grans treballs innovadors per a l’època, però van estar condicionats tant per les limitacions socials com per les guerres que van viure, que els van dur a l’exili a començar de nou. Jaume Pahissa ha estat comparat amb Arnold Schönberg, ja que tots dos van inventar un mètode de composició propi. En aquest projecte es compararan els mètodes i les condicions dels dos compositors per saber per què un és molt més reconegut que l’altre.

El dodecafonismo de Arnold Schönberg y la intertonalidad de Jaime Pahissa son corrientes compositivas que surgen de las vanguardias musicales del siglo XX, que quisieron romper con la estética artística anterior. Los compositores realizaron grandes trabajos innovadores para la época, pero estuvieron condicionados tanto por las limitaciones sociales como por las guerras que vivieron, las cuales los llevaron a exiliarse y a empezar de nuevo. A Jaime Pahissa lo han comparado con Arnold Schönberg, ya que ambos inventaron un método de composición propio. En este proyecto se compararán los métodos y las condiciones de ambos compositores para comprender por qué uno es mucho más reconocido que el otro.

The twelve-tone system of Arnold Schönberg and the intertonality of Jaume Pahissa are both compositional approaches that emerged from the musical avant-gardes of the 20th century, which sought to break with the previous artistic aesthetic. Both composers produced highly innovative works for their time, but they were conditioned by social limitations and the wars they experienced, which forced them into exile and required them to start anew in a different place. Jaume Pahissa has been compared to Arnold Schönberg, as both developed their own compositional methods. In this project, the methods and circumstances of both composers will be compared to understand why one is much more widely recognized than the other.