Drama i espectacle operístic: la dialèctica entre espai i temps en el Parsifal de Herheim i el ritus com a obra d’art del futur

Abstract

Parsifal és, segons la manera en què es mira, l’excepció dins el llistat de drames musicals wagnerians pel tractament sense precedents que fa de motius catòlics en un lloc i un moment com la recentment unificada Alemanya, on la construcció de la identitat nacional passava per un model social i cultural concret i, per tant, també religiós. Però una òptica diferent ens pot apropar a una ingent quantitat de paral·lelismes entre el model artístic expressat per Wagner en els seus escrits teòrics de joventut i alguns dels elements estètics i ideològics de la seva darrera obra. L’espectacle operístic, en l’actualitat, continua sent fruit de la societat en què es gesta, i per això Stefan Herheim utilitza una visió diacrònica de la recepció d’aquesta obra wagneriana com a un dels motius principals sobre els quals construirà una dramatúrgia densa i meditada, en què es durà a terme fins a les seves últimes conseqüències una revisió en clau contemporània del concepte d’obra d’art del futur.

Parsifal es, según la manera en que se mire, la excepción dentro del listado de dramas musicales wagnerianos por el tratamiento sin precedentes que hace de motivos católicos en un lugar y un momento como la recientemente unificada Alemania, donde la construcción de la identidad nacional pasaba por un modelo social y cultural concreto y, por tanto, también religioso. Pero una óptica diferente nos puede acercar a una ingente cantidad de paralelismos entre el modelo artístico expresado por Wagner en sus escritos teóricos de juventud y algunos de los elementos estéticos e ideológicos de su última obra. El espectáculo operístico, en la actualidad, continúa siendo fruto de la sociedad en la que se gesta, y por eso Stefan Herheim utiliza una visión diacrónica de la recepción de esta obra wagneriana como uno de los motivos principales sobre los cuales construirá una dramaturgia densa y meditada, en la que se llevará a cabo hasta sus últimas consecuencias una revisión en clave contemporánea del concepto de obra de arte del futuro.

Parsifal is, depending on the perspective, an exception within the list of Wagnerian musical dramas due to its unprecedented treatment of Catholic motifs in a place and time such as recently unified Germany, where the construction of national identity was shaped by a specific social and cultural model, and therefore also a religious one. However, a different viewpoint can bring us closer to numerous parallels between the artistic model expressed by Wagner in his youthful theoretical writings and certain aesthetic and ideological elements of his final work.

The operatic spectacle today continues to be a product of the society in which it is created. For this reason, Stefan Herheim employs a diachronic view of the reception of this Wagnerian work as one of the main motifs upon which he constructs a dense and thoughtful dramaturgy, in which he carries out a contemporary reinterpretation of the concept of the artwork of the future.