Reflexiones sobra la didáctica del Laúd barroco de 13 órdenes: recursos didácticos para la técnica de ejecución inspirada en fuentes históricas y los paradigmas del s. XXI

Abstract

Aquest treball és una aproximació contemporània a la didàctica del llaüt barroc. Les metodologies d'ensenyament d'instruments històrics amb recursos informats representen un compromís diletant per mantenir la curiositat per la seva recerca. Més enllà d’això, la praxi que s'ha forjat des de principis del segle XX amb personatges pioners com Arnold Dolmetsch (1854-1940), Diana Poulton (1903-1995), Emilio Pujol (1886-1980) o Julian Bream (1933-2020), per esmentar alguns, ha generat un renaixement que condueix a indagar la/les idiosincràsia/es pedagògica/s que demanen el fet d'aprendre a interpretar instruments de corda polsada com és el llaüt de 13 ordres. En aquest sentit, aquesta investigació té com a eix central dilucidar-hi un panorama que serveixi com a guia bàsica per a la comprensió dels detalls que circunden el món de l'execució i la interpretació històricament informada; conèixer les assignatures que plantegen les fonts primàries i equiparar-les, confrontar-les i conciliar-les. Això, a través de la reflexió sobre allò que es pot generar en favor d'un compromís docent i artístic. Finalment, plantejaments bàsics com les particularitats organològiques de l'instrument (tir i ordres), materials de les cordes (longitud, densitat i calibre), fonts primàries (ornaments, retòrica, música mundana, humana i spirituals) i fonts secundàries (tècnica, repertori seleccionat i consciència corporal).

Este trabajo es una aproximación contemporánea a la didáctica del laúd barroco. Las metodologías de enseñanza de instrumentos históricos con recursos informados representan un compromiso diletante para mantener la curiosidad por la búsqueda de los mismos. Más allá de esto, la praxis que se ha forjado desde principios del siglo XX, con personajes pioneros como Arnold Dolmetsch (1854-1940), Diana Poulton (1903-1995), Emilio Pujol (1886-1980) o Julian Bream (1933-2020), por mencionar algunos, ha generado un renacimiento que conduce a indagar sobre la/ s idiosincrasia/s pedagógica/s que demandan el hecho de aprender a interpretar instrumentos de cuerda pulsada como es el laúd de 13 órdenes. En este sentido, la presente investigación tiene como eje central dilucidar un panorama que sirva como guía básica para la comprensión de los pormenores que circundan el mundo de la ejecución e interpretación históricamente informada; conocer la currícula que plantean las fuentes primarias y equipararlas, confrontarlas y conciliarlas. Lo anterior, a través de la reflexión sobre lo que se puede generar en favor de un compromiso docente y artístico. Finalmente, se abordan planteamientos básicos como las particularidades organológicas del instrumento (tiro y órdenes), materiales de las cuerdas (longitud, densidad y calibre), fuentes primarias (ornamentos, retórica, música mundana, humana y espirituals) y fuentes secundarias (técnica, repertorio seleccionado y conciencia corporal).

The present work is a contemporary approach about the didactic of play: The Baroque Lute. The teaching methodologies of historical instruments with: Informed resources represent a dilettante commitment to maintaining the curiosity: in the search for them. Beyond this, the praxis that has been forged since the beginning of the 20th century, with pioneering figures such as Arnold Dolmetsch (1854-1940), Diana Poulton (1903-1995), Emilio Pujol (1886-1980), or Julian Bream (1933-2020), to mention a few, has generated a renaissance that leads to: Investigating the pedagogical idiosyncrasies required the way to teach and learn to play plucked string instruments, such as the 13-course lute. In this sense, the Central axis of this research is to elucidate a landscape that serves as a basic guide: for understanding the details that surround the world of historically informed Execution and Interpretation. To know the curricula proposed by primary sources: , and compare, confront and reconcile them. The above, through a reflection on: What can be generated in favour of a teaching and artistic commitment. And, finally, The basic approaches, such as the organological particularities of the instrument: (length and courses), string materials (length, density and calibre), primary sources: (ornaments, rhetoric, mundana, humana and spiritualis), and secondary sources: (technique, selected repertoire, and body awareness).