Les dolçaines i els tabals

Abstract

La dolçaina ha entrat al món acadèmic en els últims anys, fet que ha capgirat la forma d’entendre-la i d’estudiar-la. Neix així una nova generació de dolçainers amb preocupacions per aspectes sonors, tècnics i expressius, a l’hora que desapareix l’anterior generació de dolçainers “antics”; les dues generacions encara conviuen avui en dia. En aquest treball estudiarem la manera de tocar d’aquesta generació de dolçainers “antics” mitjançant l’anàlisi i transcripció d’enregistraments datats entre els anys 20 del segle passat i la primera dècada del segle actual, i la compararem amb la manera de tocar actual. Posarem en valor aquesta generació de dolçainers i tractarem de recuperar de l’oblit aquells trets víctimes de l’estandardització de l’instrument i de la normalització en l’ensenyament reglat.

La irrupción de la dolçaina en el mundo académico en los últimos años ha cambiado completamente la manera de entenderla y estudiarla. Nace, a partir de este cambio, una nueva generación de dolçainers con preocupaciones ante aspectos sonoros, técnicos y expresivos, mientras desaparece la generación anterior de dolçainers “históricos”; aún conviven, hoy en día, estas dos generaciones. Estudiaremos, en este proyecto, la manera de tocar de la generación de dolçainers “históricos” mediante el análisis y la transcripción de grabaciones en audio fechadas entre los años 20 del pasado siglo y la primera década del siglo actual. Resaltaremos la figura de la anterior generación de dolçainers y trataremos de conservar aquellos rasgos característicos víctimas de la estandarización del instrumento y de la normalización en el estudio reglado.

The irruption of the dolçaina into the academic world in the past few years has upended both our understanding and our study of it. Thus, a new generation of dolçainers concerned with sound, technical, and expressive aspects is being born, while the former generation of classic dolçainers fades away; nowadays both generations coexist. In this work, we study the way of playing of the classic dolçainers generation by means of analysis and transcriptions of recordings dating back from the 1920s to the first decade of this century, and we will contrast it with the current way of playing. We will highlight this generation of classic dolçainers, attempting to rescue from oblivion those traits that have been lost by the standardisation of the instrument and by the normalisation of its formal educatio