Redefining dropping out in online higher education: a case study from the UOC

Abstract

In recent years, studies into the reasons for dropping out of higher education (including online education) have been undertaken with greater regularity, parallel to the rise in the relative weight of this type of education, compared with brick-and-mortar education. However, the work invested in characterising the students who drop out of education, compared with those who do not, appears not to have had the same relevance as that invested in the analysis of the causes. The definition of dropping out is very sensitive to the context. In this article, we reach a purely empirical definition of student dropping out, based on the probability of not continuing a specific academic programme following several consecutive semesters of "theoretical break". Dropping out should be properly defined before analysing its causes, as well as comparing the drop-out rates between the different online programmes, or between online and on-campus ones. Our results show that there are significant differences among programmes, depending on their theoretical extension, but not their domain of knowledge.

En els últims anys, els estudis sobre les motius d'abandonament de l'ensenyament superior (inclosa l'educació en línia) han dut a terme amb més regularitat, en paral·lel a l'augment del pes relatiu d'aquest tipus d'educació, en comparació amb l'educació presencial. No obstant això, el treball invertit en la caracterització dels estudiants que abandonen l'educació, en comparació amb aquells que no ho fan, no sembla haver tingut la mateixa rellevància que han invertit en l'anàlisi de les causes. La definició d'abandonament escolar és molt sensible al context. En aquest article, s'arriba a una definició purament empírica de l'abandonament escolar, en base a la probabilitat de no continuar un programa acadèmic específic després de diversos semestres consecutius de ruptura teòrica. L'abandonament s'ha de definir adequadament abans d'analitzar les seves causes, així com la comparació de les taxes d'abandonament escolar entre els diferents programes en línia, o entre aquests i els programes presencials. Els nostres resultats mostren que hi ha diferències significatives entre els programes, en funció de la seva extensió teòrica, però no en la seva àrea del coneixement.

En los últimos años, los estudios sobre las razones de abandono de la enseñanza superior (incluida la educación en línea) han llevado a cabo con mayor regularidad, en paralelo al aumento del peso relativo de este tipo de educación, en comparación con la educación de presencial. Sin embargo, el trabajo invertido en la caracterización de los estudiantes que abandonan la educación, en comparación con aquellos que no lo hacen, no parece haber tenido la misma relevancia que han invertido en el análisis de las causas. La definición de abandono escolar es muy sensible al contexto. En este artículo, se llega a una definición puramente empírica del abandono escolar, sobre la base de la probabilidad de no continuar un programa académico específico después de varios semestres consecutivos de ruptura teórica. El abandono se debe definir adecuadamente antes de analizar sus causas, así como la comparación de las tasas de abandono escolar entre los diferentes programas en línea, o entre éstos y los programas presenciales. Nuestros resultados muestran que existen diferencias significativas entre los programas, en función de su extensión teórica, pero no en su área del conocimiento.