La protecció familiar a Espanya ha passat per diverses etapes. Amb el franquisme, aquest objectiu es va centrar a potenciar la família tradicional, per raons polítiques, però amb limitats ajuts econòmics a la pràctica. Amb la nova democràcia la política de família pren un caire de tipus assistencial que explica, en part, el fet que en l'actualitat Espanya ocupi una de les posicions finals en el desenvolupament i la quantia dels ajuts familiars. Tanmateix, sembla que des dels anys noranta s'obre una tendència nova que es concreta en l'ampliació i la millora de la protecció familiar a Espanya a través de l'aprovació de les diferents normes que regulen les prestacions públiques en aquest àmbit. En aquest article es presenta una panoràmica de les principals polítiques de protecció a la família que en l'actualitat es desenvolupen a Catalunya i Espanya, i també es fa una anàlisi comparativa d'aquestes en relació amb els països de la Unió Europea (UE). La importància d'aquest tema rau en els efectes que aquestes polítiques tenen sobre aspectes com la redistribució de la renda entre generacions i persones, la creació d'ocupació en la mesura que es facilita la conciliació de la vida familiar i laboral, o la decisió sobre el nombre de fi lls en el si de la unitat familiar.