Objectiu: Descriure el funcionament i les pràctiques lletrades d'una comunitat hispana de scanlation (escaneig, traducció i distribució de mangues a càrrec de grups de fans del gènere que es coordinen a Internet) atenent els rols dels membres, les activitats, els contextos i els recursos que utilitzen. Metodologia: Emprant tècniques de l'etnografia virtual, es compila i s'analitza una base de dades composta per 97 vídeos d'activitat de pantalla; 32 transcripcions de comentaris en pàgines del Facebook, blogs, fòrums i xats; 96 capítols escanejats de mangues, i 6 entrevistes semiestructurades. Resultats: La comunitat divideix el treball en funcions interdependents (neteja, traducció, composició tipogràfica i correcció de mangues) assignades a determinats membres. Aquests utilitzen diversos espais virtuals (correu electrònic, pàgines del Facebook, fòrums i xats) per interactuar, negociar l'elaboració dels projectes, ajudar-se en problemes concrets i intercanviar coneixements. Aquestes pràctiqueslletrades estan regulades per la cultura compartida de les comunitats de scanlation de tot el planeta, tal com reflecteixen l'existència d'una normativa ètica, un repertori comú d'eines (traductors, diccionaris, inventaris de fonts tipogràfiques, etc.) i una sèrie de pràctiques semiòtiques específiques, socialment valorades (com ara el manteniment dels tractaments honorífics japonesos en les traduccions). Aquesta organització sofisticada desafia la concepció que els productes culturals elaborats en aquestes pràctiques vernacles i plurilingües responen només a la creativitat individual o la col·laboració espontània dels seus membres.

Objetivo: Describir el funcionamiento y las prácticas letradas de una comunidad hispana de scanlation (escaneado, traducción y distribución de mangas a cargo de grupos de fans del género que se coordinan en Internet) atendiendo a los roles de sus miembros, sus actividades, los contextos y los recursos que utilizan. Metodología: Empleando técnicas de la etnografía virtual, compilamos y analizamos una base de datos compuesta por: 97 vídeos de actividad de pantalla; 32 transcripciones de comentarios en páginas de Facebook, blogs, foros y chats; 96 capítulos escaneados de mangas; y 6 entrevistas semiestructuradas. Resultados: La comunidad divide el trabajo en funciones interdependientes (limpieza, traducción, composición tipográfica y corrección de mangas) asignadas a miembros particulares. Estos utilizan diversos espacios virtuales (correo electrónico, páginas de Facebook, foros y chats) para interactuar, negociar la elaboración de los proyectos, ayudarse en problemas concretos e intercambiar conocimientos. Esas prácticas letradas están reguladas por la cultura compartida de las comunidades de scanlation de todo el globo, tal como reflejan la existencia de una normativa ética, un repertorio común de herramientas (traductores, diccionarios, inventarios de fuentes tipográficas, etc.) y prácticas semióticas específicas, socialmente valoradas (como el mantenimiento de los honoríficos japoneses en las traducciones). Esa organización sofisticada desafía la concepción de que los productosculturales elaborados en esas prácticas vernáculas y plurilingües responden solo a la creatividad individual o a la colaboración espontánea de sus miembros.

Objective: To describe the organization and literacy practices of a Spanish-speaking scanlation community (a group of fans who collaborate on the Internet to scan, translate and distribute mangas) by examining the community members’ roles and activities, the online environments in which they work and the resources they use. Methodology: The study employed cyberethnographic techniques to create and analyse a database comprising 97 videos of onscreen activity, 32 transcripts of comments drawn from Facebook, blogs, forums and chats, 96 scanned manga chapters and, finally, six semi-structured interviews. Results: The scanlation community in question assigned its members specific roles (of cleaning, translating, typesetting or correcting) and the members worked in a variety of online environments (email, Facebook, forums and hats). Members interacted to negotiate the development of projects, troubleshoot and exchange knowledge and expertise. Their literacy practices were regulated by the shared culture of scanlation communities as these exist worldwide, evidenced in the existence of a set of ethical standards, a common repertory of tools (translators, dictionaries, inventories of fonts, etc.) and a series of specific, socially valued semiotic practices (such as maintaining Japanese honorific suffixes in translations). This sophisticated level of organization challenges the notion that the cultural products of these vernacular and plurilingual practices are merely the result of their individual members’ creativity or of the spontaneous collaboration between them.