Versió en català del document publicat en anglès a Faventia, 37, 2015, 91-122 [http://hdl.handle.net/2445/123143] . Podeu consultar també la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/123145

[cat] La tragèdia de Medea és també per a Pasolini la tragèdia del món contemporani occidental, i el cinema, segons que diu, és la semiologia de la realitat. La Medea del director italià esdevé, doncs, un mite antic portador de senyals diversos que han d’ésser interpretats per espectadors no distrets. L’objectiu d’aquest article és precisament oferir interpretacions enraonades pel fet d’analitzar acuradament imatges i discursos (lógoi) del guió, tenint sempre en compte les explicacions del mateix director esparses en intervius i tota mena d’escrits.

[eng] To Pasolini Medea’s tragedy is likewise the tragedy of the contemporary Western world and cinema is the semiology of reality. His Medea thus becomes an ancient myth pregnant with signs to be interpreted by attentive viewers. My aim here is to put forward reasoned interpretations based on a close analysis of the images and verbal discourse (lógoi) of Pasolini’s script, ever mindful of the explanations given by the director himself that have been published in interviews, articles and other texts.