L'estructura de l'Himne a Àrtemis de Cal·límac encara no ha estat explicada d'una manera plenament satisfactòria. En particular, resta per valorar adequadament el sentit dels vv. 110-182, es a dir, la secció que, començant amb un aparent comiat (vv. 110-141), continua no obstant amb l'entrada triomfant d'Àrtemis a l'Olimp, l'episodi de l'Hèracles famolenc (vv 146-161 ), el servei que les nimfes de l'Amnís reten a la dea i l'entronització d'aquesta al costat d'Apol·lo (vv 162-169), per acabar amb l'episodi famós de la dansa de les nimfes al voltant d'Artemis mentre el poeta expressa el seu terror sobre la integritat física de les seves vaques (vv. 1-0-182). El meu proposit es remarcar la importància i l'interès d'aquest darrer episodi perquè fa a l'estructura de l'himne i mostrar els mitjans de que Cal·Iímac es val per obtenir uns determinats efectes.