La Chirurgia parva atribuïda a Gui de Caulhiac: Sovint s'ha discutit i es discuteix encara l'autoria real d'aquest "petit formulari de les nafres" que circulà a nom de Gui de Caulhiac, l'autor de l'Inventarium sive collectorium in parte chirurgicali medicinae, conegut també com Chirurgia magna (Montpeller, 1363), una autèntica enciclopèdia quirúrgica que gaudí d'una gran popularitat fins al segle XVIII. Amb un caràcter ben diferent de la Magna, la Chirurgia parva consta només de dues doctrines: la primera, amb catorze capítols, conté receptes i mètodes comuns a totes les ferides segons la seva afecció; i la segona, amb dotze capítols més, proporciona receptes i mètodes per a les ferides segons la natura de la part o el membre nafrat