L'any 1983, a les pàgines del segon volum d'aquest anuari, Josep Perarnau apuntava la procedència d'un «mateix obrador i possiblement de la mateixa mà» (1983: 124-125) de quatre còdexs que haurien de comptar-se entre els més antics de tota la tradició manuscrita lul·liana. Al cap de més de vint anys, he tingut ocasió de comprovar que aquella apreciació era justa i que aquells còdexs, i encara dos altres més que he pogut afegir a la llista, van ser copiats sense dubte per la mateixa mà, la de Guillem Pagès, prevere mallorquí que el juliol de 1280 va posar punt i final a la transcripció del Llibre de contemplació en el que ha estat considerat manuscrit lul·lià ,princeps'