En l'actualitat hi ha escoles que utilitzen els escacs com a recurs didàctic. Donada la complexitat del joc, principalment s'utilitza a l'etapa d'educació primària, mentrestant, a l'etapa d'educació infantil el seu ús és menys freqüent. Les escoles que utilitzen un model d'ensenyament basat en la pràctica dels escacs, es fonamenten en el joc com a eina per al desenvolupament integral de l'infant. Aquestes escoles consideren que aquest esport no és un simple entreteniment, sinó que té molts beneficis per l'aprenentatge de l'infant. El present article mostra la relació entre la teoria existent sobre l'ensenyament dels escacs i els seus beneficis, recolzat en les opinions de diferents mestres i monitors/es, que actualment estan impartint classes i activitats d'escacs a educació infantil. Hem fet ús de la metodologia qualitativa a partir d’entrevistes a 3 mestres i 3 monitors i dues observacions a una escola de Lleida. Els resultats mostren que els escacs és un joc que ofereix molts beneficis als infants. La majoria dels entrevistats realitzen una sessió a la setmana d'uns 45 minuts i la seva estructura varia segons els materials proposats. Els recursos que habitualment utilitzen són el tauler i les peces d'escacs i un tauler gegant. Per concloure, es pot afirmar que els escacs són un bon recurs pedagògic per a les escoles i que es pot aplicar a l'etapa d'educació infantil.

Nowadays, some schools use chess as a didactic resource. Given the complexity of the game, it is mainly used in the primary education level. However, it also can be used in the infant education level but less frequently. Schools, which use a model of teaching based on the practice of chess, lay on the game as a tool for the whole development of the child. They consider this sport not only as a simple training but as a huge improvement in the apprenticeship of pupils. The document we are studying shows the relationship between the existing theory about chess teaching and its benefits supported by the opinions of various teachers and monitors who currently use these methods in early childhood education. We have used qualitative methodology from an interview carried out with three teachers and three monitors and two observers at a school in Lleida. The results show chess as a game that offers many advantages to pupils. Most of the interviewees hold a session per week of about 45 minutes and their structures vary according to the proposed equipment. The means which are generally used are board and chess pieces and a big board.