Aquest text té com a finalitat presentar la recerca sobre el món ramader a Catalunya que va dur a terme l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC) en les primeres dècades del segle XX, tasca que va aconseguir formar un fons documental -manuscrit i gràfic- que, per desgràcia, en una part substancial es va perdre durant la Guerra Civil espanyola. El treball de l'AEFC fou meritori en el seu moment ja que obrí la recerca etnogràfica catalana i hispànica a noves temàtiques i metodologies. Aquest treball, però, vol aproximar-se a la consideració -social i intel⋅lectual- que tenia l'ofici de pastor en les esmentades dècades; en aquest sentit, solament cal recordar com eren representats els pastors en la tragèdia d'Edip Rey: uns éssers sense importància, que vivien en un medi ferèstec i aïllat, solitaris i ocults en les seves cabanes...
Català
Perifèria : revista de recerca i formació en antropologia ; Vol. 18, Núm. 2 (desembre 2013), p. 70-80
open access
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.
https://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/