Validació de la tipografia optotipica

Abstract

L’objectiu del treball és experimentar si la tipografia Optotipica, creada amb l’afany de crear cartes de lectures d’agudesa visual i de lectura alhora, és equivalent a la C de Landolt. L’estudi s’ha dut a terme seguint les directrius de la norma ISO 8596:2017 per a la correlació d’optotips. S’ha analitzat una mostra de26 pacients (52 ulls) amb AV decimal igual o superior a 1.0,amb neutralització o sense,en condicions fotòpiques d’alt contrasta 5 metres de distància d’observació.Per a cada pacient, ull i optotip s’ha representat la freqüència d’encert enfront del logaritme decimal del detall crític del test o gruix del traç. La corba de freqüències d’encert acumulada obtinguda s’ha ajustat per una funció logística, fet que ha permès extreure’n el llindar(freqüència d’encert del 50%)i calcular-ne l’equivalent logMAR.Finalment, s’ha calculat la mitjana del llindar per a l’optotip estàndard i per a l’optotip d’estudi. La diferència entre ambdues mitjanes és de 0.012 unitats logarítmiques, molt per sota del 0.05 que dicta la norma.També s’ha calculat la desviació estàndard global dels valors logMAR obtinguts per a cadascuna de les dues classes d’optotips. Així doncs, s’observa que la desviació estàndard que presenten els resultats obtinguts amb la tipografia Optotipica no és major que 1.5 vegades la desviació estàndard dels resultats obtinguts amb l’anell de Landolt.Com que les condicions imposades per la norma pel que fa a la diferència entre el valors logMARi la relació entre desviacions estàndard estan per sota dels nivells admesos per la norma, podem afirmar que la caixa alta de la tipografia Optotipica és equivalent a l’anell de Landolt pel que fa a la mesura de l’agudesa visual