Territorios intermedios: el límite entre ciudad y naturaleza como franja activa. Relaciones entre Sant Cugat del Vallès y el Parque Natural de Collserola

Otros/as autores/as

Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Representació Arquitectònica

Llobet Ribeiro, Xavier

Giménez Mateu, Lluís

Scarnato, Alessandro

Ortega Frutos, Andrea Verónica

Fecha de publicación

2025-09-23

Resumen

El límit entre el Parc Natural de Collserola i la ciutat de Sant Cugat del Vallès és un espai històricament marcat per la pressió urbana sobre l’entorn natural. Aquesta investigació parteix de la idea que aquest espai pot ser llegit com una franja viva, amb gruix i amb capacitat de transformació, més enllà de la seva condició administrativa o física. Per comprendre en profunditat com s’ha arribat a configurar aquest marge, es realitza un estudi de l’evolució històrica observant com s’ha construït la seva relació al llarg del temps. Aquesta anàlisi permet emmarcar l’estat actual del límit i detectar les tensions i oportunitats presents al territori. Un cop endinsats en el marge, el treball proposa una lectura visual i interpretativa d’aquest, entenent la seva morfologia i les seves relacions des d’una escala general fins a una mirada més propera. A través de l’anàlisi de tres trams representatius es construeix una aproximació tipològica que permet entendre la diversitat de formes i situacions que adopta aquest límit. Per complementar aquesta mirada territorial, s’incorporen dos casos d’estudi que aporten valors i actituds extrapolables que ajuden a entendre noves formes d’intervenir en paisatges complexos amb estratègies respectuoses, precises i adaptades a un entorn tan fràgil com el Parc de Collserola: el Parc de Pedra Tosca d’RCR Arquitectes i el Vestre Fjord Park d’ADEPT. Aquest treball no busca resoldre el marge, sinó repensar-lo: proposar una mirada més conscient i més atenta, capaç de reconèixer el potencial que existeix en aquests espais intermedis. En lloc d’entendre el límit com una barrera, es planteja com un lloc en si mateix, ple de possibilitats per articular una relació més equilibrada entre ciutat i natura.


El límite entre el Parc Natural de Collserola y la ciudad de Sant Cugat del Vallès es un espacio marcado históricamente por la presión urbana sobre el entorno natural. Esta investigación parte de la idea de que este espacio puede ser leído como una franja viva, con grosor y con capacidad de transformación, más allá de su condición administrativa o física. Para comprender en profundidad cómo ha llegado a configurarse este borde, se realiza un estudio de la evolución histórica observando cómo se ha construido su relación a lo largo del tiempo, este análisis permite enmarcar el estado actual del límite y detectar las tensiones y oportunidades presentes en el territorio. Una vez adentrados en el borde, el trabajo propone una lectura visual e interpretativa de este, entendiendo su morfología y sus relaciones desde una escala general, hasta una mirada más cercana. A través del análisis de tres tramos representativos se construye una aproximación tipológica que permite entender la diversidad de formas y situaciones que adopta este límite. Para complementar esta mirada territorial, se incorporan dos casos de estudio que aportan valores y actitudes extrapolables que ayudan a entender nuevas formas de intervenir sobre paisajes complejos con estrategias respetuosas, precisas y adaptadas a un entorno tan frágil como el Parque de Collserola: el Parc de Pedra Tosca de RCR Arquitectes y Vestre Fjord Park de ADEPT. Este trabajo no busca resolver el borde, sino repensarlo: proponer una mirada más consciente y más atenta, capaz de reconocer el potencial que existe en estos espacios intermedios. En lugar de entender el límite como barrera, se plantea como un lugar en sí mismo, lleno de posibilidades para articular una relación más equilibrada entre ciudad y naturaleza.


The boundary between the Parc Natural de Collserola and the city of Sant Cugat del Vallès is a space historically shaped by urban pressure on the natural environment. This research starts from the idea that this edge should not be seen as a static line, but as a living strip, with depth, complexity, and the potential for transformation, beyond its administrative or physical definition. To understand how this boundary has come to take its current shape, the study looks at its historical evolution, tracing how the relationship between city and park has been shaped over time. This analysis helps to frame the present condition of the border and identify the tensions and opportunities that exist within the territory. The work develops a visual and interpretative reading of the space, exploring its morphology and dynamics both from a broader territorial perspective and from a closer and more detailed view. Through the analysis of three representative segments, a typological approach is built to better understand the range of forms and situations that the edge can take. To enrich this territorial perspective, the research includes two case studies that offer transferable values and strategies for acting within fragile landscapes like Collserola. These are the Parc de Pedra Tosca by RCR Arquitectes and Vestre Fjord Park by ADEPT, two projects that demonstrate how to intervene in complex environments with sensitivity, precision, and contextual awareness. Rather than seeking to solve the edge, this work aims to rethink it: to propose a more attentive and conscious approach, one that recognizes the potential of these in-between spaces. Instead of viewing the boundary as a barrier, it is approached as a place in itself, full of possibilities for building a more balanced relationship between city and nature.

Tipo de documento

Bachelor thesis

Lengua

Castellano

Publicado por

Universitat Politècnica de Catalunya

Citación recomendada

Esta citación se ha generado automáticamente.

Derechos

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Open Access

Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)