El Territorio escrito, morfología y tensión en el paisaje productivo de Lambayeque

Abstract

El paisatge productiu de Lambayeque (el Perú) és un palimpsest territorial on l'expansió urbana i l'agroindústria generen una tensió sobre la matriu agrícola històrica. Aquest estudi analitza la morfogènesi del territori per a revelar les seves lògiques formals i establir criteris d'intervenció que superin la zonificació estàtica. S'aplica una anàlisi morfològica multiescalar i multivisor (físic, històric, parcel·lari). A través de la cartografia i el redibuix es descodifiquen les permanències estructurals i les diferents textures de la vall. La recerca demostra la coexistència de dues "escriptures" territorials: una lògica d'adaptació, pròpia de la ruralitat tradicional (bocage, policultius); i una d'imposició, característica de l'agroindústria (macro-lots, monocultius). S'identifica que les fronteres urbà-rurals són les vores on aquesta tensió es materialitza amb major intensitat. Es conclou que el futur sostenible de la vall resideix en el projecte de les seves zones de transició, concebent-les com a infraestructures ecològiques i socials. La recerca obre futures línies d'estudi en les dimensions sociocultural i de governança, així com en el desenvolupament d'estratègies projectuals per a la vora, com la figura del Parc Agrari.

El paisaje productivo de Lambayeque (Perú) es un palimpsesto territorial donde la expansión urbana y la agroindustria generan una aguda tensión sobre la matriz agrícola histórica. Este estudio analiza la morfogénesis del territorio para desvelar sus lógicas formales y establecer criterios de intervención que superen la zonificación estática. Se aplica un análisis morfológico multiescalar y multivisor (físico, histórico, parcelario). A través de la cartografía y el redibujo se decodifican las permanencias estructurales y las distintas texturas del valle. La investigación demuestra la coexistencia de dos "escrituras" territoriales: una lógica de adaptación, propia de la ruralidad tradicional (bocage, policultivos); y una de imposición, característica de la agroindustria (macro-lotes, monocultivos). Se identifica que las fronteras urbano-rurales son los bordes donde esta tensión se materializa con mayor intensidad. Se concluye que el futuro sostenible del valle reside en el proyecto de sus zonas de transición, concibiéndolas como infraestructuras ecológicas y sociales. La investigación abre futuras líneas de estudio en las dimensiones socio-cultural y de gobernanza, así como en el desarrollo de estrategias proyectuales para el borde, como la figura del Parque Agrario.

The productive landscape of the Lambayeque region (Peru) is a territorial palimpsest where urban expansion and agro-industry are superimposed onto a historical agricultural matrix. The interaction between these logics generates a sharp socio-spatial and ecological tension. The main objective of this study is to analyze the morphogenesis of this territory to unveil its underlying formal logics and, from there, establish intervention criteria that overcome static zoning. To achieve this, a morphological analysis is carried out, combining a multi-scalar (territorial, agricultural unit, and border) and a multi-lens (physical, historical, and plot-based) approach. Through cartography and redrawing, the structural permanences and the different landscape textures that make up the valley are decoded, treating the territory as a concept and a device in itself. The research demonstrates the coexistence of two territorial "scripts" whose interaction defines the valley's tension: a logic of adaptation, visible in traditional rurality (polycultures, bocage); and a logic of imposition, characteristic of agro-industry (monocultures, macro-lots). It is identified that the urban-rural frontiers are the borders where this tension most intensely materializes. The conclusions show that the sustainable future of the valley lies in the design of its transition zones. Project criteria are proposed, oriented towards conceiving these frontiers as ecological and social infrastructures. The universality of the methodology can serve as a basis for future studies, opening new lines of research in the socio-cultural and governance dimensions, as well as in the exploration of design strategies such as the Agricultural Park model for the integrated management of the border.

Award-winning