La depressió del darrer franquisme i la transició democràtica (1973-1986)

Publication date

2017-02-23T15:02:53Z

2017-02-23T15:02:53Z

2013

2017-02-23T15:02:53Z

Abstract

La crisi de 1973-1986 esdevingué una tremenda depressió industrial a Catalunya. Aquest treball n'analitza les causes originàries, els factors agreujants i els mecanismes amortidors que ajudaren a superar-la. Les principals causes de primer ordre foren els xocs del petroli, la feblesa governamental, l'espiral inflacionista i l'herència econòmica del franquisme. Agreujaren la crisi fins convertir-la en depressió la desconfiança empresarial, el significatiu increment de costos salarials, els excessos de la política monetària i la liberalització sobtada de sectors com l'automòbil o la banca. Per contra, contribuïren a amortir la depressió el creixement dels serveis (especialment, l'ocupació pública), l'expansió fiscal i la pregona depreciació de la pesseta.

Document Type

Article


Published version

Language

Catalan

Publisher

Institut d'Estudis Catalans

Related items

Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.2436/20.1001.01.113

Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 2013, vol. XXIV, p. 367-401

https://doi.org/10.2436/20.1001.01.113

Recommended citation

This citation was generated automatically.

Rights

cc-by-nc-nd (c) Catalán, Jordi, 2013

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es