Universitat de Barcelona
2017-05-11T10:05:53Z
2017-05-11T10:05:53Z
2009
2017-05-11T10:05:53Z
La premsa espanyola, dòcil instrument del franquisme, reflecteix plenament entre 1942 i 1945 tot el desconcert d'un règim que perd, amb l'enfonsament del feixisme, el seu gran referent polític. La desorientació d'unes publicacions que s'han d'enfrontar a les catàstrofes militars i polítiques italianes, després d'haver exaltat durant anys el sistema mussolinià, s'expressa en cròniques i comentaris sovint contradictoris: esdeveniments tan importants com la destitució del Duce i la formació del Govern Badoglio, l'armistici i la creació de la República Social, són de fet objecte d'anàlisis radicalment diferents. Emergeix així un tracte absolutament característic de la premsa en aquest bienni, és a dir, la seva falta d'uniformitat, fins i tot en el marc d'una evolució general del seu judici sobre l'experiència feixista.
Article
Published version
Catalan
Guerra Mundial II, 1939-1945; Feixisme; Premsa; Espanya; World War, 1939-1945; Fascism; Press; Spain
Fundació Cipriano García, Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9826
Segle XX: Revista Catalana d'Història, 2009, num. 2, p. 63-82
cc-by (c) Fundació Cipriano García, Universitat de Barcelona, 2009
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es
