Models degeneratius de la malaltia de Parkinson

Abstract

Els models d'experimentació animals que més s'utilitzen com a aproximació a la malaltia de Parkinson consisteixen a provocar la degeneració de la via nigroestriatal per procediments químics. Els compostos que més s'han utilitzat en rosegadors són: la 6-hidroxidopamina (6-OHDA), que injectada estereotàcticament al feix nigroestriatal de la rata provoca la degeneració selectiva de les neurones dopaminèrgiques d'aquesta via, i la 1-metil- 4-fenil-1,2,3,6-tetrahidropiridina (MPTP), que administrada perifèricament a ratolins provoca una pèrdua important i selectiva de la dopamina estriatal. En el nostre laboratori s'ha assajat en rates l'administració estereotàctica intraestriatal de la 6-OHDA i de 1'MPP+, metabòlit tòxic de 1'MPTP, amb la finalitat d'estudiar el procés neurodegeneratiu retrògrad. Ambdós compostos provoquen una important depleció inicial de dopamina estriatal, detectable per mesures del seu contingut tissular i per tècniques de microdiàlisi, i redueixen dràsticament 1'activitat motora dels animals. El transport retroaxonal comporta, en el cas de la 6-OHDA, una pèrdua progressiva de dopamina estriatal i la destrucció de la substància negra. En el cas de 1'MPP+, a diferència de la 6-OHDA, la substància negra no s'afecta significativament i els nivells estriatals de dopamina es recuperen parcialment. Amb MPP+, a diferència de la lesió amb 6-OHDA, tenim un efecte menys selectiu sobre neurones no dopaminèrgiques, sobre estructures no neuronals i sobre el metabolisme oxidatiu estriatal, probablement mediat per una sobreproducció de radicals hidroxils lliures. Les lesions estriatals provocades per 1'MPP+ tenen, a més a més, una correlació amb la disminució de nivells d'àcid homovaníl·lic en el liquid cefaloraquidi, tal com s'observa en les formes mes avançades de la malaltia de Parkinson. En definitiva, les lesions químiques del feix nigroestriatal, tot i no reproduir totes les característiques bioquímiques i les manifestacions de comportament de la malaltia de Parkinson, representen una eina eficaç per a 1'estudi de les vies de connexió entre els ganglis basals i dels processos que poden conduir a la seva degeneració.