Manteniment diglòssic i substitució lingüística: notes per a una continuïtat de la linguodiversitat

dc.contributor.author
Bastardas i Boada, Albert, 1951-
dc.date.issued
2019-07-08T09:51:05Z
dc.date.issued
2019-07-08T09:51:05Z
dc.date.issued
1999
dc.identifier
Homenatge a Jesús Tuson. Barcelona: Ed. Empúries, 1999, pp. 26-32.
dc.identifier
https://hdl.handle.net/2445/136659
dc.identifier
149930
dc.description.abstract
Abocats a una bilingüització massiva de la població del planeta -excepte, potser, en el cas del col·lectiu que ja tingui la interllengua mundial com a Ll, si no és que se'n tria una que no sigui Ll de ningú- i a una creixent interrelació -tecno­ mediàtica, comercial, productiva, ecològica, política, filosòfica, etc.- entre països i col·lectius humans fins ara poc o gens relacionats habitualment, el problema de la interllengua de la humanitat i el de la preservació de la diversitat lingüística d'aquesta emergeixen conjuntament i demanen un tractament integrat. Simplificant, podríem dir que l'interrogant sorgeix en comparar les situacions anomenades de 'substitució lingüística' amb les catalogades com de 'diglòssia' (en la terminologia i sentit de Ferguson (1959)). ¿Com és que, malgrat distàncies interlingüístiques considerables -com ara en el cas grec o el suís-alemany­ i una clara distribució de funcions dites 'altes' i 'baixes' no es produeix el fet de l'abandonament intergeneracional de les 'baixes' en favor de les 'altes'? ¿I si fos el cas, com diu Norbert Elias, que en el tractament del problema de la necessitat de les evolucions socials [calgués} distingir clara i nítidament entre l'afirmació que una figuració B ha de seguir necessàriament a una figuració A i l'afirmació que una figuració A necessàriament hauria de precedir a una figuració B (1982:197) ? La coexistència igualitària ha d'estar basada en una distribució de funcions apropiada, tot partint del principi de 'subsidiarietat' europeu, que instituiria la norma que tot allò que puguin fer les llengües locals no cal que ho faci la interllengua. La idea-força fóra la protecció suficient dels espais ecosistèmics propis. L’aplicació del principi s’ha de basar en el fet que disposar de competència suficient en la interllengua no elimina ni el dret ni la necessitat de les comunitats lingüístiques humanes d'usar els seus codis plenament i en el màxim de funcions possibles.
dc.format
12 p.
dc.format
application/pdf
dc.format
application/pdf
dc.language
cat
dc.relation
Capítol del llibre: Homenatge a Jesús Tuson. Barcelona: Ed. Empúries, 1999, [ISBN: 8475967000], pp. 26-32.
dc.rights
(c) Bastardas i Boada, Albert, 1999
dc.rights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.source
Llibres / Capítols de llibre (Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació)
dc.subject
Lingüística
dc.subject
Homenatges
dc.subject
Linguistics
dc.subject
Festschriften
dc.subject
Tuson, Jesús, 1939-2017
dc.title
Manteniment diglòssic i substitució lingüística: notes per a una continuïtat de la linguodiversitat
dc.type
info:eu-repo/semantics/bookPart
dc.type
info:eu-repo/semantics/submittedVersion


Files in this item

FilesSizeFormatView

There are no files associated with this item.