El treball social en acció: Pràctica professional en els serveis socials bàsics. Un estudi de cas de Tarragona (2011-2016).

Abstract

X Premi de recerca en treball social Dorlors Arteman

Aquesta investigació és el resultat de la tesi doctoral de l’autor sota la direcció de la Dra. Anna Escobedo Caparros i la Dra. M. Soledad García Cabeza (Universitat de Barcelona).

Podeu consultar la tesi original a recurs relacionat

Aquest estudi explora com les treballadores socials dels serveis socials bàsics tracten de proporcionar suport a persones usuàries que es troben en situacions dramàtiques de vulnerabilitat econòmica i social. Les professionals despleguen una gran riquesa de coneixements i d’habilitats (que no sempre resulta evident) per respondre a situacions urgents i extremes. Malgrat aquest nivell de compromís i de creativitat, l’escassetat i a vegades la ineficàcia dels recursos i serveis, així com un context socioeconòmic difícil, provoquen que la intervenció professional tingui un caràcter més pal·liatiu que empoderador.

Aquesta mirada sistemàtica a la pràctica del treball social evidencia que, a vegades, el món acadèmic genera unes explicacions i unes metodologies desconnectades de la realitat. Certament, davant unes necessitats socials complexes que es presenten amb caràcter d’urgència, les intervencions realment disponibles sovint tenen un caràcter imperfecte i a vegades transgressor. En realitat, la societat delega sobre les treballadores socials múltiples responsabilitats, que a vegades resulten contradictòries i que sovint són impossibles d’assolir. Durant les entrevistes d’investigació, les treballadores socials han expressat aquests límits del treball social amb una lucidesa extraordinària, potser propiciada pels dilemes ètics i les tensions emocionals derivades d’haver d’intervenir a diari en situacions humanes complicades i desesperades.

L’estudi conclou, primer, que cal establir polítiques de rendes garantides, així com incrementar l’autonomia professional enfront de dinàmiques burocràtiques i de la pressió assistencial als serveis socials bàsics. En segon lloc, l’objectiu manifest de posar l’interés de la persona al centre de la intervenció, ha de significar també que el processos de millora de la qualitat dels serveis socials incloguin explcícitament les experiències i les opinions de les usuàries. Per últim, el treball social no pot comprendre’s únicament com una pràctica amb connotacions tècnics o relacionals, atès que l’acció professional sempre té un impacte en termes d’opressió i de justícia social.