Treball de coordinació per millorar la situació

Abstract

La relació de les funcions nervioses amb les teories de l'aprenentatge esportiu ja fa temps que s'han establert. La coordinació és una qualitat jòquer i a la vegada desconeguda. La seva vinculació directa amb funcions d'execució i control de la resposta motriu fa suposar una utilitat possible i important en la millora de recursos tàctics a nivell individual, pel que fa als esports col·lectius. La causa d'això és, bàsicament, la necessitat de desterrar dels jugadors accions automatitzades i intentar establir entre ells "conductes modelables", és a dir, un "substrat motriu" que sigui la base de les activitats motrius que requereix l'èxit en l'esport en qüestió. Possiblement la clau es troba en el fet que l'esportista sigui capaç d'identificar en tot moment la informació necessària per resoldre els problemes perceptivo-motrius que se li puguin presentar en les activitats que realitzi. A continuació presentem un treball realitzat amb un equip d'elit d'handbol juvenil espanyol al qual es van aplicar diferents estratègies d'entrenament amb la finalitat de veure quina d'elles resultava més rendible