Sobre l'epítesi dental de -R > -RT en català: del cor al *cort

Abstract

Als mallorquins ens sobta, quan ens posem en contacte amb parlants catalano-orientals, de sentir mots com or o cor articulats amb un reforç dental, ort, cort. Diversos estudiosos de la dialectologia n’han donat compte (Forteza, Milà, Alcover, Rovira i Virgili, Coromines, Recasens) i jo mateix vaig afegir aquest tret entre els característics del català oriental peninsular oposat al català occidental, que no coneixia aquest fenomen (Veny,1978:15;1991:248); en el capítol d’Elsparlars, dedicat al rossellonès, reproduïa una frase elaborada per Pere Verdaguer (1974: 11), amb acumulació de casos, que illustrava la forta tendència d’aquell dialecte: «L’ort purt és cart i lurt, mes és pas durt».En cap d’aquelles referències no se n’explicava l’origen i, quan es feia, per mi l’explicació no era satisfactòria. Intentaré aquí presentar una nova proposta