|
Notas:
|
Són molts els estudis que avui en dia incideixen en la necessitat d’oferir un suport metodològic i psicològic als aprenents que treballen de manera autònoma. L’objectiu d’aquest suport és ajudar-los a desenvolupar les destreses que necessiten per dirigir el seu aprenentatge així com una actitud positiva i una major conscienciació envers aquest aprenentatge. En definitiva, aquests dos tipus de preparació es consideren essencials per ajudar els aprenents a esdevenir més autònoms i més eficients en el seu propi aprenentatge. Malgrat això, si bé és freqüent trobar estudis que exemplifiquen aplicacions del suport metodològic dins els seus programes, principalment en la formació d’estratègies o
ajudant els aprenents a desenvolupar un pla de treball, aquest no és el cas quan es tracta de la seva preparació psicològica. Amb rares excepcions, trobem estudis que documentin com s’incideix en les actituds i en les creences dels
aprenents, també coneguts com a coneixement metacognitiu (CM), en programes que fomenten l’autonomia en l’aprenentatge. Els objectius d’aquest treball son dos: a) oferir una revisió d’estudis que han utilitzat diferents mitjans
per incidir en el CM dels aprenents i b) descriure les febleses i avantatges dels procediments i instruments que utilitzen,
tal com han estat valorats en estudis de recerca, ja que ens permetrà establir criteris objectius sobre com i quan utilitzar-los en programes que fomentin l’aprenentatge autodirigit.
There is a substantial amount of research studies today emphasizing the need to provide self-directed learners with methodological and psychological support, to help them develop the necessary skills to direct their learning approach as well as positive attitudes and self-awareness towards language learning. Both types of preparation are thought to be essential to help learners become more autonomous and ultimately, more successful language learners. Yet, whereas a great many of these studies illustrate applications of learner’s methodological support, namely, in the form of strategic training, or helping learners elicit their goals and devise their own learning plans, little is reported as to how the learner’s psychological preparation is undertaken. With very few exceptions, there are not many studies that have reported how students' attitudes and beliefs towards language learning, also known as metacognitive knowledge, are dealt with in self-directed learning programs. The objective of this paper is therefore twofold: a) provide a review of studies that have used different data elicitation instruments and procedures for eliciting and fostering learners’ metacognitive knowledge; and b) describe the weaknesses and strengths of those procedures as analyzed by research studies, which should allow us to establish objective criteria for how and when to use them in self-directed learning programs.
Hoy en día son muchos los estudios que inciden en la necesidad de ofrecer un apoyo metodológico y psicológico a los estudiantes que aprenden de manera autónoma. El objetivo de esta preparación es el de ayudarlos a desarrollar las habilidades que necesitan para dirigir su aprendizaje, así como una actitud positiva y una mayor concienciación hacia este aprendizaje. En definitiva, estos dos tipos de preparación se consideran esenciales para ayudar a los estudiantes a ser más autónomos y más eficaces en su propio aprendizaje. Sin embargo, si bien es frecuente encontrar estudios que ejemplifican aplicaciones del apoyo metodológico que ofrecen dentro de sus programas, principalmente en la formación de estrategias o ayudando a los aprendices a desarrollar un plan de trabajo, este no es el caso cuando se trata de su preparación psicológica. Excepcionalmente encontramos estudios que documenten como se incide en las actitudes y en las creencias de los estudiantes, también conocidas como conocimiento metacognitivo (CM), en programas que fomentan la autonomía de los estudiantes. Los objetivos del presente trabajo son dos: a) ofrecer una revisión de estudios que han utilizado diferentes procedimientos e instrumentos para incidir en el CM de los aprendices, y b) describir los puntos débiles y las ventajas de dichos procedimientos, tal como se han valorado en estudios de investigación, ya que nos va a permitir establecer criterios objetivos sobre cómo y cuándo utilizarlos en programas que fomenten el aprendizaje autodirigido. |
