Un passatge particularment debatut de les Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres de Diògenes Laerci és en la vida de Xenòfanes, quan s’afirma que el filòsof fou venut, s’entén com a esclau, per dos pitagòrics, Parmenisc i Orèstadas (D.L. 9.20). La notícia ha estat esmenada de diverses maneres pels editors moderns del text laercià a causa de la perplexitat i l’escàndol que els causava que un filòsof hagués pogut arribar a ser venut com a esclau per dos col·legues. Creiem, tanmateix, que cal deixar de pensar en la historicitat d’una anècdota d’aquesta mena, dubtosa des de tots els punts de vista, i pensar tant com ens sigui possible des de la lògica dels biògrafs antics, per mirar de donar sentit al textus receptus o bé esmenar–lo amb bons arguments

One particularly debated passage from Diogenes Laertius’ Lives and Doctrines of the Most Illustrious Philosophers is in the life of Xenophanes. There it is claimed that the philosopher was sold —seemingly as a slave— by two Pythagoreans, Parmeniscus and Orestadas (D.L. 9.20). The story has been amended in various ways by modern editors of the Laertian text due to the perplexity and scandal aroused by the fact that a philosopher could have been sold as a slave by two colleagues. I believe, however, that we should stop thinking about the historicity of an anecdote of this sort, doubtful as it is from all points of view, and think as much as possible in the logic of ancient biographers, so as to try and make sense of the textus receptus or to amend it with good arguments.